El Pla Les escoles lliures de violències (Pla LELV) va néixer l'any 2021 com una de les línies estratègiques del Departament d'Educació. Aquest pla dona resposta a les situacions de violència en l'àmbit educatiu i té com a objectiu la prevenció, la intervenció i el seguiment de les situacions de violència que afecten els infants i adolescents escolaritzats. Aquest pla posa l'alumnat i el seu benestar en el centre de les actuacions que se'n desprenen per garantir la protecció i l'interès superior de l’infant i adolescent.

Actualment, als centres educatius de Catalunya, els dispositius digitals (tauletes, pantalles, ordinadors i mòbils) estan presents en moltes aules. Ara bé, els usos específics d'aquests dispositius varien no només al llarg de les etapes educatives, sinó que també varien significativament entre centres i, fins i tot, entre aules d’un mateix centre. El Pla d’Educació Digital de Catalunya estableix que cada centre tingui una estratègia digital on, entre altres objectius, s’estructuri com aquests dispositius digitals s’utilitzen per afavorir l’ensenyament-aprenentatge.

Les conseqüències de la presència i l'ús dels telèfons mòbils personals als centres educatius han estat objecte de debat en els darrers anys, tant a Catalunya com a la resta de països del nostre entorn. En els darrers anys, diversos estats i administracions regionals han emès recomanacions o regulacions d’aquests aparells, amb l’objectiu de millorar les condicions d’aprenentatge i de convivència als centres. A Catalunya, el curs 2024-25 ha entrat en vigor una nova regulació de l’ús del telèfon mòbil:

La previsió de necessitats de personal educatiu és un exercici complex, que ha de tenir en compte l’estimació de l’evolució de població en edat escolar, l’estimació de sortides i entrades de personal docent i no docent (tenint en compte fenòmens com les jubilacions o la capacitat d’atracció del sector professional, per exemple) i els requeriments vinculats a l’organització dels centres educatius i a l’atenció de la diversitat de l’alumnat (com les ràtios alumne/professor per grup-classe, els suports per a les necessitats educatives especials, etc.).

Florence és un programa impulsat pel Departament d’Educació i Formació Professional que té per objectiu millorar la competència matemàtica de l'alumnat de les etapes d’educació primària i secundària obligatòria.

El programa preveu la participació voluntària de 200 centres educatius de titularitat pública (120 d'educació primària i 80 d'educació secundària obligatòria), d'especial complexitat, que estiguin interessats a millorar els seus resultats en matemàtiques.

Els plans educatius d’entorn (PEE) són una proposta de cooperació educativa entre el Departament d’Educació i Formació Professional i les entitats municipalistes, amb el suport i la col·laboració d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya, la finalitat dels quals és aconseguir l’èxit educatiu de l’alumnat en totes les dimensions —personal, acadèmica, social i laboral— i contribuir a la cohesió social mitjançant l’equitat, l’educació intercultural amb mirada antiracista, el foment de la convivència i l’ús de la llengua i la cultura catalanes.

L'aplicació d'una RBU implicaria una transformació significativa del sistema fiscal, així com la creació de nous incentius i costos per a la ciutadania. Alguns individus es convertirien en beneficiaris nets, és a dir, rebrien la prestació sense contribuir al seu finançament, mentre que altres es convertirien en els principals contribuents.

Una qüestió fonamental per la viabilitat política de la Renda Bàsica Universal (RBU) és el seu finançament. Per entomar el debat entorn el finançament de l’RBU és important tenir una bona estimació del que costaria a Catalunya i propostes sobre com es podria cobrir aquest cost. A més, aquests càlculs cal fer-los tenint en compte que la implementació d’una RBU comportaria canvis en el comportament de les persones, derivats tant de la percepció de la RBU, com dels possibles canvis en els sistemes de prestacions i fiscal, complementant l’estudi d’Arcarons et al.

La Renda Bàsica Universal (RBU) és una prestació monetària de quantia suficient que es paga al conjunt de la ciutadania d’un territori de manera totalment universal, individual i incondicional. En els últims anys aquesta proposta ha pres centralitat com a solució innovadora en termes de política social per donar resposta a la creixent incapacitat dels estats per atendre la pobresa i les desigualtats a través dels mecanismes redistributius habituals.