Alguns col·lectius en situació d’atur presenten dificultats estructurals més grans per accedir i mantenir una ocupació, derivades de factors sociodemogràfics, educatius i laborals. Aquestes diferències fan que les polítiques actives d’ocupació (PAO) de caràcter generalista tinguin una efectivitat limitada per a determinats perfils amb vulnerabilitats socials específiques. En aquest context, esdevé necessari avançar cap a intervencions més focalitzades, adaptades a les necessitats reals de cada col·lectiu, que permetin millorar-ne l’eficiència i la sostenibilitat.

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és una de les eines principals que existeixen a Catalunya per l’abordatge de la pobresa. La pobresa i la pobresa severa afecten més freqüentment les dones degut a la interacció de diferents factors que dificulten la seva inserció en el mercat laboral. A més, les dades de persones perceptores d’RGC mostren que les dones són més presents en els sistemes d’assistència social. 

La pobresa infantil és un problema social de primer ordre que compromet el benestar i futur de molts infants i perpetua les desigualtats socials. A Catalunya, la principal política de garantia d’ingressos és la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Es tracta d’una prestació monetària que es calcula en funció del nombre de membres de la llar, amb l’objectiu implícit de combatre la pobresa infantil mitjançant la protecció de la unitat familiar.