Skip to main content

Programes Suma’t i Noves Cases per a Nous Oficis

Els programes Suma’t i Noves Cases per a Nous Oficis combinen activitats formatives i pràctiques professionals que es van executar entre els anys 2010 i 2012, suposant una despesa conjunta propera als 50 milions d’euros, i en què hi van   participar més de 6.500 joves.

L’avaluació s’ha portat a terme mitjançant dues aproximacions complementàries: una anàlisi qualitativa, amb entrevistes a informants clau d’ambdós programes (gestors municipals, educadors, responsables del Servei d'Ocupació de Catalunya...), que pretén copsar la visió d’aquestes persones sobre el seu funcionament; i una anàlisi quantitativa, a partir de les dades disponibles, que explora tant qüestions relacionades amb la implementació dels programes (grau de cobertura, característiques dels beneficiaris...) com relatives als seus impactes sobre les possibilitats d’inserció laboral i de retorn al sistema educatiu. 

Analitzar qüestions relatives a la implementació: com se suposa que han de funcionar, quina cobertura s'ofereix, quines característiques tenen les persones que els reben, entre d'altres.
Valorar si s'assoleixen els impactes esperats: inserció laboral i de retorn al sistema educatiu.
Existeix una elevada heterogeneïtat dels joves que acaben participant en els programes com a conseqüència de la conjunció entre uns criteris d’accés molt amplis i un procés de selecció molt descentralitzat.
L’heterogeneïtat dels participants no és quelcom en si problemàtic, però l’absència d’informació sobre el procés de selecció i les característiques dels participants, més enllà de complir amb els requisits de la convocatòria, pot plantejar alguns problemes.
L’heterogeneïtat dels participants casa malament amb la rigidesa dels dos programes avaluats, la qual cosa dificulta la possibilitat de generar impactes positius sobre els participants.
El programa Noves Cases per a Nous Oficis no millora la inserció laboral dels seus participants i, fins i tot, l’empitjora en alguns casos. El programa Suma’t té impactes positius, tot i que modestos.
Pel que fa als impactes educatius, els resultats apunten que, si més no a curt termini, cap dels dos programes incrementa el retorn a la formació reglada per part dels participants.
La implementació dels programes és dispar entre territoris, ja que les capacitats tècniques i materials de les diverses entitats locals són molt diferents.
Replantejar la forma en què s’aborda la selecció dels participants en aquests tipus de programes. Les dues palanques de canvi són, d’una banda, deslligar la fase d’identificació de beneficiaris de la resta de components del programa i, d’altra banda, uniformitzar els criteris que s’empren per definir qui s’ha d’acabar convertint en participant.
Desenvolupar un sistema de valoració i derivació de base territorial, diversificant el número de programes existents i adaptant-los a les necessitats dels diversos col·lectius que composen el grup de joves NI-NI vulnerables.
Millorar l'efectivitat del programa optant per la modificació parcial del component formatiu del programa.
Intentar que la formació professionalitzadora que es proporciona durant el programa condueixi a la obtenció de certificats de professionalitat, no tant sols com a senyal capitalitzable en el mercat de treball, sinó per aprofitar les passarel·les ja existents entre la formació laboral i l’àmbit educatiu que permeten l'obtenció de titulacions oficials.
Deslligar les funcions de diagnòstic i derivació, que convindria que assumissin les entitats locals o altres ens amb participació del SOC, de la provisió de les activitats pròpies de cada programa.
Introduir l’avaluació des de l’inici del disseny de les innovacions i dotar-les d’un caràcter prospectiu.