QFE 02 - Són efectius els programes de tutorització individual com a eina d’atenció a la diversitat? / Quines estratègies d’agrupament responen a criteris d’efectivitat i d’equitat?
Existeixen un conjunt d’intervencions educatives que aposten per implementar un esquema de tutorització individual o 1x1 (un alumne, un tutor) com a mecanisme d’atenció a la diversitat i millora de les competències cognitives i no cognitives d’aquells alumnes que pateixen algun desavantatge acadèmic i, sovint també, social. Aquestes programes de tutorització individual (PTI), poden ser diversos. En aquesta revisió d’evidència ens preguntem quina és l’efectivitat de tres tipus de PTI (les tutories de reforç, la mentoria educativa i les tutories entre iguals). Serveixen els PTI per millorar els resultats acadèmics dels alumnes tutoritzats? I per millorar les seves competències no cognitives (en el terreny social, emocional i de les actituds)? Quins esquemes de PTI s’han mostrat més efectius en termes de millora acadèmica i actitudinal? Quins col·lectius d’alumnes es beneficien més i quins menys de les diferents modalitats de PTI? I, finalment, en el pla propositiu: en quina mesura és recomanable aprofundir en l’aplicació dels diferents esquemes de PTI a Catalunya?
En l’àmbit internacional, s’utilitzen diverses estratègies i pràctiques escolars d’agrupament dels estudiants per atendre la diversitat i fer front a les dificultats que s’hi associen. Sembla observar-se un consens segons el qual la reducció de la ràtio entre professor i alumne, implícita en les estratègies d’agrupament, facilita la tasca docent i l’atenció a la diversitat. Hi ha, tanmateix, diferents aproximacions sobre com i segons quins criteris cal agrupar els estudiants. En aquesta revisió d’evidència ens preguntem: Reduir la ràtio alumnes-professor, té un efecte significatiu en l’aprenentatge de l’alumnat? En el cas que s’observin efectes significatius, compensen l’alt cost que suposa? Treballar en petits grups és una estratègia efectiva respecte als models d’ensenyament duts a terme amb el conjunt de la classe? Hi ha condicions segons les quals els agrupaments siguin més efectius que els models tradicionals? Els agrupaments per nivells comporten guanys cognitius per a tots els estudiants? Hi ha estratègies efectives per afavorir l’aprenentatge en contextos complexos on coexisteixen habilitats, aptituds i expectatives d’aprenentatge molt diverses?
