QFH02 - Què funciona per reduir i combatre el sensellarisme?

El sensellarisme és un dels principals reptes socials a Europa i s’ha agreujat de manera sostinguda en la darrera dècada. A Barcelona, el nombre de persones que dormen al carrer s’ha duplicat en quinze anys, fins a superar el miler. Aquest increment posa de manifest que les respostes tradicionals, centrades sobretot en l’emergència, són insuficients per fer front a un fenomen profundament lligat a factors estructurals com l’accés a l’habitatge.

Aquesta síntesi d’evidència, elaborada per Albert Sales (Institut Metròpoli), revisa estudis d’Europa, els Estats Units i el Canadà amb l’objectiu d’identificar quines polítiques i intervencions han demostrat més eficàcia per prevenir i reduir el sensellarisme. Els resultats apunten a la necessitat de superar el model basat en refugis i recursos assistencials i avançar cap a estratègies integrals que combinin accés ràpid a un habitatge estable, especialment a través de programes Housing First (Primer la Llar, una família de programes on es prioritza l’accés incondicional a l’habitatge estable), amb acompanyament social professionalitzat i coordinació entre serveis socials, sanitaris i altres sistemes de protecció. La síntesi destaca, finalment, la importància de la prevenció i d’una planificació estratègica que vagi més enllà del municipi que impliqui diferents administracions per oferir respostes més eficaces i sostenibles.

Revisió d’evidència disponible des del 28 de maig