Beneficis fiscals en polítiques d’habitatge

La Generalitat de Catalunya ha establert una sèrie de beneficis fiscals relacionats amb polítiques d’habitatge. Aquests prenen la forma tant d’impostos cedits (Impost sobre la renda de les persones físiques, Impost sobre successions i donacions i Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídiques documentats (ITPAJD)) com d’impostos propis (Impost sobre els habitatges buits (IHB)).  El seu cost suposen deixar de recaptar 292 milions d’euros segons dades de l’any 2019. 

La Direcció General de Pressupostos del Departament d’Economia i Hisenda va encarregar a Ivàlua l’avaluació d’un seguit de beneficis fiscals en matèria d’habitatge, de la que s’ha finalitzat la fase relativa al disseny. Aquesta avaluació permet per primera vegada valorar la vigència i oportunitat d’aquests beneficis fiscals en polítiques d’habitatge. En aquesta avaluació també han col·laborat la Secretaria d’Hisenda del Departament d’Economia i Hisenda i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

En el procés d’avaluació s’han posat en diàleg les percepcions i coneixements entre els professionals d’habitatge i d’hisenda on es troben emmarcats els beneficis fiscals analitzats. Aquest exercici és important per generar consensos sobre la definició actual de la problemàtica d’habitatge, en quin rol s’espera ubicar la fiscalitat per a fer-hi front i, finalment, quines solucions es volen obtenir d’aquestes polítiques.

L’objectiu de l’avaluació del disseny ha estat revisar el disseny i la lògica d’aquests beneficis fiscals, dur a terme una revisió de la literatura i una comparativa internacional sobre la seva efectivitat, i validar la lògica de les intervencions a través del diàleg amb professionals d’habitatge i d’hisenda.  

Concretament, l’avaluació ha estat capaç, en primer lloc, de posar en perspectiva el disseny d’aquests beneficis respecte altres CCAA i revisar la seva efectivitat d’acord amb altres experiències internacionals. En segon lloc, aquesta avaluació ha permès construir i validar la Teoria del canvi dels diferents beneficis fiscals, és a dir, la cadena d’hipòtesis que sustenten la lògica de les intervencions. Aquest procés, realitzat de forma participada amb persones expertes tant de l’àmbit de la fiscalitat com de l’habitatge, ha permès revisar de forma teòrica el disseny dels diferents beneficis fiscals i posar-los en relació amb les necessitats actuals del mercat d’habitatge. 

Finalment, l’avaluació destaca la necessitat d’alinear els principals beneficis fiscals analitzats amb les polítiques d’habitatge.