Ivàlua publica l’avaluació del disseny sobre els beneficis fiscals en polítiques d’habitatges de la Generalitat

Els resultats i recomanacions de l’avaluació que se centra en el disseny permeten valorar la vigència i oportunitat d’aquests beneficis fiscals per part dels agents implicats en polítiques d’habitatge i fiscalitat.  
 
La Direcció General de Pressupostos del Departament d’Economia i Hisenda va encarregar a Ivàlua l’avaluació d’un seguit de beneficis fiscals en matèria d’habitatge, de la que s’ha finalitzat la fase relativa al disseny. Aquesta avaluació permet per primera vegada valorar la vigència i oportunitat d’aquests beneficis fiscals en polítiques d’habitatge. En aquesta avaluació també han col·laborat la Secretaria d’Hisenda del Departament d’Economia i Hisenda i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
 
La Generalitat de Catalunya estableix una sèrie de beneficis fiscals relacionats amb polítiques d’habitatge que suposen deixar de recaptar prop de 292 milions d’euros amb dades de l’any 2019. Aquests beneficis prenen la forma tant d’impostos cedits (Impost sobre la renda de les persones físiques, Impost sobre successions i donacions i Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD)) com d’impostos propis (Impost sobre els habitatges buits (IHB)).  
 
L’objectiu de l’avaluació del disseny ha estat revisar el disseny i la lògica d’aquests beneficis fiscals, dur a terme una revisió de la literatura i una comparativa internacional sobre la seva efectivitat, i validar la lògica de les intervencions a través del diàleg amb professionals d’habitatge i d’hisenda.  
 
Concretament, l’avaluació ha estat capaç, en primer lloc, de posar en perspectiva el disseny d’aquests beneficis respecte altres CCAA i revisar la seva efectivitat d’acord amb altres experiències internacionals. En segon lloc, aquesta avaluació ha permès construir i validar la Teoria del canvi dels diferents beneficis fiscals, és a dir, la cadena d’hipòtesis que sustenten la lògica de les intervencions. Aquest procés, realitzat de forma participada amb persones expertes tant de l’àmbit de la fiscalitat com de l’habitatge, ha permès revisar de forma teòrica el disseny dels diferents beneficis fiscals i posar-los en relació amb les necessitats actuals del mercat d’habitatge.
Finalment, l’avaluació destaca la necessitat d’alinear els principals beneficis fiscals analitzats amb les polítiques d’habitatge.
 
 
Resultats de l’avaluació del disseny
Entre els resultats als que s’ha arribat amb relació als beneficis fiscals amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge de la població general i de col·lectius específics, l’avaluació remarca que, d’un costat, potser no beneficien als sectors de la població amb més necessitats ja que d’entrada no s’adrecen als col·lectius amb ingressos molt baixos i situació d’emergència social. D’un altre costat, tot i que d’acord amb els resultats de l’estudi en l’actualitat es considera favorable impulsar el mercat de lloguer, la majoria de beneficis fiscals que tenen per objectiu facilitar l’accés a l’habitatge afavoreixen el règim de tinença, i es posa en dubte que els beneficiaris d’aquest tipus de mesures siguin les llars amb més necessitat.
 
També es qüestiona si alguns dels beneficis fiscals (reducció per transmissió de l’habitatge habitual a l’ISD) tenen un objectiu relacionat amb polítiques d’habitatge o si realment modifiquen comportaments.
 
Pel que fa als beneficis fiscals que afavoreixen l’oferta d’habitatge, es reconeix que, tant el benefici fiscal a l’IHB com les bonificacions en la quota a l’ITPAJD per promotors públics i socials sense ànim de lucre, estan alineats amb l’objectiu d’impulsar l’augment de l’oferta en el mercat de l’habitatge. No obstant, altres beneficis, com la bonificació en la quota de l’ITPAJD en les transmissions d’habitatges d’empreses immobiliàries, tenen una alineació menys clara.
 
En el cas de la deducció a l’IRPF per rehabilitació de l'habitatge habitual, que té per objectiu facilitar les reformes en l’habitatge, es qüestiona que degut a la seva quantia i disseny, pugui assolir cap efecte rellevant.
 
Per últim, alguns experts posen en dubte la possible efectivitat dels beneficis per assolir els objectius plantejats d’habitatge, ja que la seva aportació, en cas que es doni, podria ser molt marginal.
 
Recomanacions  
Les recomanacions de l’avaluació indiquen que cal una reconsideració de quins són realment els objectius del beneficis fiscals que a vegades s’engloben dintre de la categoria de polítiques d’habitatge i, per tant, implícitament se’ls associa a objectius relacionats amb aquest àmbit.  
Els replantejaments o actualitzacions dels beneficis fiscals avaluats s’haurien de fer considerant les necessitats actuals i fer-ho de forma alineada amb les polítiques d’habitatge en general i considerant altres tipus de mesures en l’àmbit de l’habitatge.

Avaluació del disseny dels beneficis fiscals en polítiques d’habitatge