Pasar al contenido principal

Beneficis fiscals en polítiques d’habitatge

La Generalitat de Catalunya ha establert una sèrie de beneficis fiscals relacionats amb polítiques d’habitatge. Aquests prenen la forma tant d’impostos cedits (Impost sobre la renda de les persones físiques, Impost sobre successions i donacions i Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídiques documentats (ITPAJD)) com d’impostos propis (Impost sobre els habitatges buits (IHB)).  El seu cost suposen deixar de recaptar 292 milions d’euros segons dades de l’any 2019. 

La Direcció General de Pressupostos del Departament d’Economia i Hisenda va encarregar a Ivàlua l’avaluació d’un seguit de beneficis fiscals en matèria d’habitatge, de la que s’ha finalitzat la fase relativa al disseny. Aquesta avaluació permet per primera vegada valorar la vigència i oportunitat d’aquests beneficis fiscals en polítiques d’habitatge. En aquesta avaluació també han col·laborat la Secretaria d’Hisenda del Departament d’Economia i Hisenda i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

En el procés d’avaluació s’han posat en diàleg les percepcions i coneixements entre els professionals d’habitatge i d’hisenda on es troben emmarcats els beneficis fiscals analitzats. Aquest exercici és important per generar consensos sobre la definició actual de la problemàtica d’habitatge, en quin rol s’espera ubicar la fiscalitat per a fer-hi front i, finalment, quines solucions es volen obtenir d’aquestes polítiques.

L’objectiu de l’avaluació del disseny ha estat revisar el disseny i la lògica d’aquests beneficis fiscals, dur a terme una revisió de la literatura i una comparativa internacional sobre la seva efectivitat, i validar la lògica de les intervencions a través del diàleg amb professionals d’habitatge i d’hisenda.  

Concretament, l’avaluació ha estat capaç, en primer lloc, de posar en perspectiva el disseny d’aquests beneficis respecte altres CCAA i revisar la seva efectivitat d’acord amb altres experiències internacionals. En segon lloc, aquesta avaluació ha permès construir i validar la Teoria del canvi dels diferents beneficis fiscals, és a dir, la cadena d’hipòtesis que sustenten la lògica de les intervencions. Aquest procés, realitzat de forma participada amb persones expertes tant de l’àmbit de la fiscalitat com de l’habitatge, ha permès revisar de forma teòrica el disseny dels diferents beneficis fiscals i posar-los en relació amb les necessitats actuals del mercat d’habitatge. 

Finalment, l’avaluació destaca la necessitat d’alinear els principals beneficis fiscals analitzats amb les polítiques d’habitatge.

Revisar la literatura acadèmica i de la literatura gris sobre avaluacions de polítiques i actuacions similars en altres entorns
Descriure la implementació de Beneficis fiscals com els avaluats a altres Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol
Construir i validar la Teoria del canvi dels diferents beneficis fiscals
Amb relació als beneficis fiscals amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge de la població general i de col·lectius específics, es remarca que potser no beneficien als sectors de la població amb més necessitats.
També es qüestiona si alguns dels beneficis fiscals (reducció per transmissió de l’habitatge habitual a l’ISD) tenen un objectiu relacionat amb polítiques d’habitatge o si realment modifiquen comportaments.
Es reconeix que, tant el benefici fiscal a l’IHB com les bonificacions en la quota a l’ITPAJD per promotors públics i socials sense ànim de lucre, estan alineats amb l’objectiu d’impulsar l’augment de l’oferta en el mercat de l’habitatge.
Es qüestiona que la deducció a l’IRPF per rehabilitació de l'habitatge habitual, per la seva quantia i disseny, pugui assolir cap efecte rellevant.
Per últim, es reconeix que la possible aportació dels beneficis als objectius plantejats d’habitatge, en el cas de que es doni, és molt marginal.
Cal una reconsideració de quins són realment els objectius del beneficis fiscals que a vegades s’engloben dintre de la categoria de polítiques d’habitatge i, per tant, implícitament se’ls associa a objectius relacionats amb aquest àmbit.
Els replantejaments o actualitzacions dels beneficis fiscals avaluats s’haurien de fer considerant les necessitats actuals i fer-ho de forma alineada amb les polítiques d’habitatge en general i considerant altres tipus de mesures en l’àmbit de l’habitatge.