La segregació escolar és un problema educatiu de primer ordre. Estiguem parlant de segregació socioeconòmica, acadèmica o de població nouvinguda, ens trobem davant d’una situació que desiguala les condicions d’escolarització d’escoles i alumnes. És per això que volem saber què funciona (i què no funciona) a l’hora de fer-hi front, parant atenció a aquells mecanismes adreçats a gestionar el procés d’elecció i assignació d’escola. Zonificació, quotes, xecs, accions informatives, escoles “alternatives”, algoritmes d’assignació..., què sabem sobre la seva efectivitat?

Un dels elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers anys és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis més enllà de l’escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant una alta taxa d’abandonament escolar prematur. La literatura indica que aquest fenomen és el resultat de l’acció, de manera acumulativa, d’un seguit de factors de vulnerabilitat (individuals, familiars i d’entorn).

Dins el món educatiu, existeix actualment el convenciment que, al costat de les competències cognitives “clàssiques”, relacionades amb àrees curriculars com les matemàtiques o la llengua, hi ha un altre tipus d’habilitats de gran transcendència per al desenvolupament personal i les oportunitats socials dels infants i els joves del segle xxi: són, d’una banda, les denominades habilitats socials i emocionals, i de l’altra, les competències metacognitives i regulatives.

El lleure educatiu ha estat identificat com un element d’impacte en el desenvolupament cognitiu i social dels infants i adolescents, especialment en aquells d’entorns més desafavorits. No obstant això, l’heterogeneïtat de les activitats extraescolars i la diversitat de proveïdors d’aquests serveis són elevades, fet que provoca una important variabilitat en la qualitat de les activitats extraescolars i, per tant, en els seus impactes.

Els tutors intel·ligents, intelligent tutoring systems (ITS) en anglès, són entorns d’aprenentatge assistit per ordinador que ofereixen un comportament adaptatiu, que s’ajusta i respon a les característiques específiques de l’estudiant, com el seu ritme i necessitats. El disseny incorpora tècniques del camp de la Intel·ligència Artificial, i sol ser una tasca interdisciplinar que se situa en la intersecció entre la informàtica, la psicologia i l’educació.

Les vacances d’estiu deturen el ritme d’aprenentatge d’infants i adolescents, i en molts casos el fan retrocedir. En un context com el nostre, on uns llargs períodes de vacances estivals conviuen amb uns indicadors educatius generals bastant millorables, els programes d’aprenentatge a l’estiu semblen cridats a acomplir una funció central en la millora de les oportunitats educatives. Aquesta revisió d’evidència es pregunta fins a quin punt aquests programes poden acomplir aquesta funció.

Existeixen un conjunt d’intervencions educatives que aposten per implementar un esquema de tutorització individual o 1x1 (un alumne, un tutor) com a mecanisme d’atenció a la diversitat i millora de les competències cognitives i no cognitives d’aquells alumnes que pateixen algun desavantatge acadèmic i, sovint també, social. Aquestes programes de tutorització individual (PTI), poden ser diversos. En aquesta revisió d’evidència ens preguntem quina és l’efectivitat de tres tipus de PTI (les tutories de reforç, la mentoria educativa i les tutories entre iguals).

L’evidència empírica presentada no permet arribar a resultats concloents respecte a l’eficàcia dels programes de pagament per rendiment (PPR). Els estudis més recents, basats en experiments aleatoris, indiquen majoritàriament que els PPR no milloren els resultats dels estudiants als Estats Units però sí en països en desenvolupament. Així mateix, avaluacions amb altres metodologies sí mostren resultats majoritàriament positius.