Programes d’orientació i recerca de feina: quins impactes tenen i com podem avaluar-los
En un moment de crisi de l’ocupació com el que actualment estan vivint els països del sud d’Europa, esdevé prioritari comptar amb polítiques efectives susceptibles de millorar a curt i mig termini les perspectives laborals tant de les persones desocupades com de les ocupades. Cal determinar en quina mesura les polítiques laborals, en el seu conjunt, són efectives (generen impactes positius) i cost-efectives (aconsegueixen amb pocs recursos allò que altres no aconsegueixen o aconsegueixen només amb molts recursos). Aquest requeriment implica a les polítiques actives d’ocupació (PAO), un àmbit d’intervencions que, en la seva globalitat i a Catalunya, ha patit reduccions de despesa significatives durant els darrers anys.
Els programes PQPI tenen impactes positius pel que fa a l’objectiu de fomentar el retorn al sistema educatiu en els joves d’entre 16 i 18 anys.
En relació als resultats laborals, la participació en els PQPI va tenir impactes negatius durant els primers mesos amb posterioritat a l’acabament dels cursos, que després van tendir a esvair-se a mesura que va anar passant el temps, fins a esdevenir impactes positius, en alguns casos, a partir dels dos anys de la finalització del programa.
Els resultats de l’avaluació dels impactes laborals apunten, d’una banda, que les NCNO no van millorar la inserció laboral dels participants i fins i tot la van empitjorar en alguns casos i, de l’altra, que Suma’t va tenir impactes positius, tot i que modestos.
En relació als impactes educatius dels programes NCNO i Suma’t, els resultats de l’avaluació van evidenciar que, si més no a curt termini, cap dels dos programes incrementa el retorn a la formació reglada (ESO o CFGM) per part dels seus participants.
Considerar els resultats aconseguits consistents donat el gruix de l’evidència disponible a escala internacional, que apunta la manca d’efectivitat dels esquemes d’experienciació laboral pública, així com els resultats en general positius dels programes que combinen tutories, formació professionalitzadora i experiència laboral en el sector privat.
Millorar el targeting dels programes, és a dir, la selecció dels participants per a cadascun d’ells.
Orientar cadascun dels programes a un perfil o categoria determinat.
Deslligar les funcions de diagnòstic i derivació que convindria que assumissin les entitats locals o altres ens amb participació del servei d’ocupació pertinent, de la provisió de les activitats pròpies de cada programa.
Explorar la possibilitat que la provisió dels programes també hi tinguessin un paper els centres de formació, les entitats del tercer sector especialitzades o fins i tot les ETT.