Skip to main content

Necessitats de cures a Catalunya

La Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs del Departament d’Igualtat i Feminismes (DGCOTET) té entre els seus objectius fomentar la corresponsabilitat per assolir l’equitat de gènere en els treballs, tant remunerats com no remunerats, i avançar en la dignificació del treball domèstic i de cures de les persones. A tal efecte, es planteja impulsar polítiques públiques adreçades a cobrir les necessitats de cures de la població, abordar desigualtats en els usos dels temps i millorar les condicions de les persones que cuiden. 

Per impulsar polítiques públiques adreçades a garantir el dret de totes les persones a ser cuidades i a poder cuidar en dignitat, és necessari identificar quantes persones necessiten cures i qui i com les està proveint. Aquesta avaluació de necessitats dimensiona les necessitats de cures a Catalunya, determina quins recursos i serveis existeixen per donar-hi resposta i identifica on cal reforçar-los per donar resposta a les necessitats de cures del conjunt de la població.

Definir què són les necessitats de cures, operacionalitzar-les i definir perfils amb necessitats de cures segons el cicle de vida.
Dimensionar la població amb necessitats de cures a Catalunya i territorialitzar-la.
Analitzar quins serveis i recursos estan donant resposta a les necessitats de cures des de les principals esferes socials.
Analitzar l’encaix entre les necessitats de cures i la seva provisió.
Les necessitats de cures són universals, però varien en funció de l’etapa del cicle de vida. Es poden classificar en físiques, emocionals o indirectes, tot i que són indissociables.
A Catalunya hi ha 2.257.187 persones amb necessitats de cures directes físiques, un 29% de la població Catalana: el 49,1% són infants, el 32,9% persones d’entre 15 i 74 anys i el 18,0% població de 75 anys i més.
Les necessitats emocionals també son destacades: el 22% de la població catalana de més de 15 anys té depressió i un 22,5% de la població es troba en una situació de malestar.
La provisió de cures recau principalment en les famílies i especialment en les dones, les dones doblen les hores de treball domèstic i de cures dels homes: un total de 13h/setmana davant les 7h/setmana dels homes.
La participació dels homes en la cura és encara baixa i només és significativa en casos en què el suport públic és important com els permisos per naixements.
El recurs principal per infància es l’escola bressol. La cobertura global és del 56,2%, un 38 d’escoles bressol públiques i un 18,2% de privades. Hi ha diferències territorials i les zones urbanes tenen cobertures més baixes i un paper molt més rellevant de les escoles bressol privades.
30% de cobertura dels principals serveis per a la població dependent (SAD, centres de dia, residències i teleassistència). El 20% combina l’ús d’aquests serveis amb la prestació per cuidador no familiar.
Desigualtat territorial en la provisió de serveis en funció de la priorització i les dinàmiques locals.
Els serveis públics atenen les necessitats de cures especialment intenses, tant en la infància com en la vellesa, però no aconsegueixen cobrir les necessitats menys intenses i sobrevingudes que són també les més majoritàries.
Corregir els dèficits dels serveis públics existents i desenvolupar serveis públics que cobreixin necessitats de cures no especialment intenses.
Desenvolupar serveis que permetin una provisió conjunta i híbrida entre l’esfera familiar, comunitària i els serveis públics per equilibrar el pes de les esferes i descarregar les famílies.
Estructurar un model de governança de les cures a Catalunya que garanteixi la seva provisió integral, consistent i equitativa a tots els territoris de Catalunya, tot atenent les particularitats i preservant la sobirania territorial.
Desenvolupar polítiques per millorar la corresponsabilitat en les cures entre dones i homes.
Infografia