Els programes de segona oportunitat contribueixen a la represa dels estudis i afavoreixen la inserció laboral dels joves en situació de vulnerabilitat segons un revisió d’evidència d’Ivàlua i Fundació Bofill

• La revisió d’evidència s’inscriu en el projecte Què funciona en educació? d’Ivàlua i la Fundació Bofill
• Aquests programes permeten obtenir titulacions i desenvolupar aspectes motivacionals i socioemocionals, decisius pel retorn a l’educació i per a la transició al món laboral
• Combinar el suport psicosocial i l’orientació, el treball acadèmic i una forta connexió amb el món laboral, i comptar amb equips multidisciplinaris i experimentats són característiques clau per a la seva efectivitat
• Funcionen millor quan inclouen feina o pràctiques remunerades, i si hi ha un vincle d’aquests programes amb les empreses i altres agents de l’entorn

Catalunya té des de fa anys una de les taxes més altes d’abandonament educatiu prematur d’Europa: l’any 2020, el 17,4% de joves entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO i no estaven estudiant, i només els efectes econòmics de la pandèmia l’han aconseguit reduir recentment al 14,8%, una xifra igualment alta. Això implica que una gran quantitat de joves queden fora del sistema educatiu i exposats a un mercat laboral que tampoc els dona oportunitats, amb una taxa d’atur juvenil també entre les més altes d’Europa (27,3%). A més, la proporció de població jove a l’atur que no segueix cap itinerari formatiu és de més del 21% (mentre la mitjana UE és del 14,4%).

Com a resposta a aquesta realitat, en els darrers anys, les administracions públiques i les entitats socials han apostat pel desenvolupament de programes de segona oportunitat, dirigits als joves sense l’ESO i que es troben en una situació de vulnerabilitat personal, familiar i social. En són exemples el programa Noves Oportunitats, de la Generalitat de Catalunya, i les escoles de segona oportunitat que s’estan posant en marxa en molts municipis. Es tracta de programes que es distingeixen d’altres polítiques actives d’ocupació perquè integren un acompanyament al desenvolupament personal i el treball d’habilitats acadèmiques amb l’objectiu d’obtenir unes titulacions que permetin reprendre els estudis i afavorir les transicions laborals.

En el marc del projecte Què funciona en educació?, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Bofill presenten un informe que revisa els resultats de més de gairebé 1.000 estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte de programes de 25 països que volen ajudar al retorn a l’educació, a millorar les transicions al treball i a millorar l’empleabilitat de persones joves que han abandonat els estudis i que tenen dificultat per tenir una feina estable.

Tenint en compte la magnitud de l’abandonament educatiu prematur a Catalunya i els esforços que administracions, entitats socials i institucions educatives estan dedicant a oferir programes de segona oportunitat, és necessari disposar d’evidències rigoroses sobre l’impacte d’aquests programes en la represa d’itineraris educatius i en la millora de les perspectives laborals dels joves a qui es dirigeixen, i alhora, saber quines característiques han de tenir aquests programes perquè siguin veritablement efectius.

L’Informe de Revisió d’evidència:
Programes de segona oportunitat. Què funciona per millorar el retorn educatiu i les transicions al treball de les persones joves?

Les principals conclusions i recomanacions d’aquest informe són:

Són efectius els programes de segona oportunitat?

• Els programes de segona oportunitat, caracteritzats per ser programes integrals i amb una importància central de la dimensió acadèmica i personal, milloren les perspectives laborals a llarg termini de les persones participants.
• La participació en programes de segona oportunitat i en components educatius de les polítiques actives d’ocupació juvenil redueix els comportaments disruptius; millora la motivació, la confiança i l’autoestima; incrementa les relacions personals; i afavoreix la progressió a altres itineraris acadèmics o de formació laboral.
• També s’identifiquen resultats prometedors pel que fa a la millora de la salut mental.
• Es desconeix si aquests programes tenen impactes desiguals per als diversos perfils de joves en funció del seu gènere, classe social, capital cultural o grup ètnic.
• Es troben a faltar avaluacions dels programes de segona oportunitat dirigits a contrastar si són efectius per ajudar a obtenir feines més estables i menys precàries.
• Tot i que no sigui el seu propòsit principal, l’evidència assenyala que els programes de segona oportunitat tenen un impacte positiu a curt termini, tot i que modest, en la millora de l’ocupació i els salaris dels joves.
• La poca evidència internacional al respecte assenyala que són programes amb una bona relació cost-benefici, i que ho són més quan més joves són les persones que participen d’aquests programes.

Com són els programes de segona oportunitat més efectius?

• La integració de múltiples serveis (desenvolupament personal, aspectes acadèmics, desenvolupament d’habilitats professionals i suport a la recerca de feina) fa més efectius els programes. En canvi, aquells que només se centren en un d’aquests aspectes rarament tenen èxit.
• Els programes integrals funcionen millor quan compten amb la vinculació de la comunitat i la família, i amb la complicitat dels ocupadors locals per validar les acreditacions i configurar itineraris formatius i laborals connectats amb les necessitats de l’entorn.
• Aquells programes que posen una atenció especial a la salut mental i al benestar personal tenen un impacte més gran en la millora del retorn educatiu i les transicions al treball.
• Incorporar un component de mentoria genera impactes positius notables en el comportament, actituds, benestar, habilitats interpersonals i motivacionals.
• Els estudis assenyalen la importància d’oferir experiències i coneixements sobre el món laboral des d’un abordatge que tingui en compte que els joves estan en un moment de transició cap al món adult.

Quines són les estratègies més efectives per atreure i vincular les persones joves als programes de segona oportunitat?

• Un dels reptes principals de qualsevol programa de segona oportunitat és arribar a les persones joves més vulnerables i aconseguir que generin i mantinguin un vincle amb al programa.
• Les evidències indiquen que les estratègies de vinculació més efectives són:
• Informació accessible, propera, centrada en els beneficis del programa, adaptada a col·lectius específics i proveïda per part d’organitzacions comunitàries.
• Incentius econòmics per participar al programa. El fet que els programes es prolonguin durant períodes de diversos mesos o anys ha de ser compensat per incentius financers o salaris de substitució.
• Aproximació al jove com a adult, en què té espai per participar i decidir.  
• La identificació inicial dels perfils i necessitats dels joves i el disseny de plans individuals realistes i que connecten amb les seves aspiracions.
• Estratègies de mentoria, amb atenció i guiatge individualitzat.
• Establiment de relacions positives entre estudiants i professorat, basades en el respecte i en espais compartits per interactuar de manera natural.
• Inclusió d’activitats d’educació informal (esportives, artístiques, a través de sortides i viatges, etc.) associades al món adult.

Recomanacions

• Combinar el desenvolupament d’una estratègia de programes de segona oportunitat amb la introducció de reformes en l’ensenyament obligatori que evitin la desvinculació escolar i l’abandonament educatiu prematur.
• Realitzar una diagnosi per tal d’identificar els diferents perfils de jove que s’acostumen a incloure sota el grup de “persones joves ni-ni” amb l’objectiu d’adequar l’oferta de programes de segona oportunitat a les situacions i necessitats de cada persona jove.
• Destinar els programes de segona oportunitat prioritàriament a les persones joves amb un risc més gran de patir dificultats d’inserció laboral o precària fer-ho en condicions precàries.
• Apostar per programes de segona oportunitat multidimensionals, amb els elements que les evidències assenyalen com a clau per a la seva efectivitat:
• La creació d’equips multidisciplinaris basats en una pedagogia social centrada en les cures i en el desenvolupament personal.
• Un equilibri entre suport psicosocial, millor acadèmica i adquisició d’habilitats laborals, amb oportunitats laborals remunerades.
• Afavorir l’establiment de relacions de col·laboració entre centres educatius ordinaris i programes de segona oportunitat, perquè comparteixin personal i estableixin itineraris de desenvolupament professional conjunts.
• Establir equivalències en les qualificacions i certificacions que s’obtenen al sistema escolar ordinari i en els programes de segona oportunitat, i crear itineraris flexibles d’entrada i sortida.
• Identificar bones pràctiques educatives desenvolupades en els programes de segona oportunitat i transferir-les al sistema ordinari per prevenir la desvinculació respecte a l’escola.  
• Involucrar les empreses i altres actors locals clau per la contractació dels joves en el desenvolupament dels programes de segones oportunitats, per tal de generar qualificacions i itineraris formatius lligats a les necessitats del context i eliminar els prejudicis en la contractació dels joves provinents d’aquests programes.
• Garantir la qualitat dels programes amb una inversió suficient, la inclusió de professionals experimentats i preveient l’avaluació dels programes des de la seva posada en marxa per poder prendre decisions sobre la seva implementació.
• Promoure avaluacions que permetin identificar els impactes sobre les dimensions clau en què vol influir el programa (benestar personal i salut mental, represa dels estudis, inserció laboral de qualitat), també a llarg termini.

Revisió d’evidència | Programes de segona oportunitat. Què funciona per millorar el retorn educatiu i les transicions al treball de les persones joves?

Nota de premsa

Projecte Què funciona en educació?

Relacionats:
Projecte Què funciona en educació?