Ivàlua constata els factors determinants de les violències cap a l’alumnat als centres educatius
• Les violències afecten més a alumnes de primària i especialment noies i l’assetjament és el tipus de violència prevalent (40,1% dels casos notificats).
• Alguns factors clau que expliquen el fenomen són la continuïtat educativa i la titularitat o el nivell de complexitat del centre educatiu.
Ivàlua ha iniciat l’avaluació el Pla Les escoles lliures de violències (Pla LELV), que és un instrument del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per identificar i actuar davant els casos de violències en l’àmbit educatiu i protegir l’alumnat. Enguany, l’avaluació de necessitats s’ha centrat en conèixer en profunditat la realitat de les violències en l’àmbit educatiu per entendre el seu abast; quines particularitats la defineixen; si existeixen diferències geogràfiques o patrons temporals; així com detectar quins factors es presenten com a determinants de les violències detectades en centres educatius.
Segons dades del Departament d’Educació, durant el curs 2021-22 es van comptabilitzat 858 casos de violències en l’àmbit educatiu. S’ha de recalcar que aquestes són les identificades i reportades, i no la totalitat de les que realment es produeixen. El nombre de casos s’incrementaria si es consideressin els casos viscuts però malauradament no comunicats. Les conseqüències dels actes de violència perjudiquen tant el benestar físic com emocional de l’alumnat i condicionen el seu rendiment acadèmic.
Dades de les violències en l’àmbit educatiu
Existeixen diferències en les tipologies de violència: la majoria corresponen a casos d’assetjament (40,1%), gairebé la meitat afecten a la integritat física (43%) i psicològica (33%) de la víctima.
S’estima per les dades del curs 2021-22 una taxa de prevalença del 4,23‰, que indica que per cada 1.000 matriculats es produeixen 4,23 casos. La taxa és més elevada en centres públics amb 4,6 casos que en centres privats amb 2,9. I també és més elevada en centres d’alta complexitat (4,8) respecte la dels centres de mitjana (4,2) i de baixa complexitat (3,2).
L’etapa educativa i el gènere de la víctima també són importants: l’alumnat de primària presenta una taxa més elevada amb 7,5 casos que la de secundària amb 5,7. I l’alumnat de sexe femení estima una taxa de 7,8 respecte 7 per la masculina.
Els actes de violència en centres educatius es gesten durant un cert temps, i per aquest motiu es registren més episodis durant el segon i tercer trimestres escolars.
Resultats de l’avaluació d’Ivàlua
L’avaluació d’Ivàlua permet identificar per mitjà de diverses anàlisis quins són els factors que s’associen amb el fet que es produeixi i es reporti un episodi de violència. Pel que fa a casos de violència general a tots els centres els principals efectes en la probabilitat, segons conclou l’informe d’Ivàlua, són els següents:
- La complexitat del centre és un factor predictor de que es registrin casos de violència: L’anàlisi no permet determinar si es deu a que es registren més casos en centres de més complexitat o si aquests tenen més experiència en identificar-los millor i, per tant, en reporten més.
- La continuïtat educativa és un aspecte rellevant: És a dir, el fet que els centres ofereixin la possibilitat de cursar diverses etapes educatives. Aquest podria indicar que es realitza un seguiment més exhaustiu i continu de l’alumnat i això ajuda a fer emergir els episodis de violència.
- La naturalesa de la titularitat del centre educatiu és clau: L’estudi és limitat, i no permet incidir si aquest fet s’explica perquè es produeixen més casos en centres de titularitat pública o perquè aquests són més proclius que els centres privats a reportar-los.
També s’ha analitzat l’Enquesta de Benestar Emocional a l’alumnat que en línies generals és útil per la diagnosi de les violències escolars, però es perceben certes limitacions en la recollida d’informació i se’n fan recomanacions específiques per millorar-ho.
Entre les recomanacions que es desprenen de l’informe d’Ivàlua hi ha millorar el marc conceptual per optimitzar l’anàlisi de dades; optimitzar el sistema de seguiment dels episodis i la problemàtica al llarg termini per veure’n l’evolució; i incrementar la capacitat de predicció i prevenció amb dades d’altres cursos escolars
Pla Les escoles lliures de violències (Pla LELV)
El Pla Les escoles lliures de violències (Pla LELV) es va iniciar l’any 2021 pel Departament d’Educació amb l’objectiu d’esdevenir una eina per identificar i actuar davant els casos de violències en l’àmbit educatiu i protegir l’alumnat. Juntament amb el Pla es crea la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV), que s‘encarrega del registre de casos de violència que es reporten i de la coordinació de l’actuació de cadascun d’ells.
Informe Avaluació Pla Les escoles lliures de violències
Policy brief Avaluació Pla Les escoles lliures de violències
