Jue, 23/12/2021 - 09:49

El mapa d’impactes socials per a l’avaluació de les polítiques d’ocupació realitzat per Ivàlua contribueix a millorar la definició de l’èxit de les polítiques actives d’ocupació

La revisió d’evidència d’Ivàlua ha permès presentar una proposta de nous criteris per mesurar l’impacte real de les polítiques actives d’ocupació amb nous indicadors
Ivàlua potencia la formació en avaluació amb l'objectiu d'ampliar la comunitat d'avaluació

Ivàlua ha realitzat per encàrrec del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya una revisió d’evidència per dissenyar un mapa d’impactes socials que permet dimensionar millor l’èxit de les polítiques actives d’ocupació centrant-se en indicadors que mesuren més acuradament el seu impacte. Aquest mapa és una eina eficaç per repensar com mesurar l’efectivitat d’aquestes polítiques tenint en compte més enllà del criteri habitual com és saber si la persona està treballant en un moment determinat des de l’aplicació de la intervenció. 

La revisió de la literatura ha estudiat l’impacte de programes i intervencions d’inserció laboral entre la població dels països desenvolupats en els darrers 20 anys, a partir de la qual Ivàlua ha realitzat una proposta de 22 nous indicadors que permeten centrar-se en altres aspectes complementaris sobre la situació de la persona, més enllà de la possessió d’un lloc de treball, com són saber que ha passat durant aquest període (continuïtat de l’ocupació), el tipus de jornada i contractació (precarietat), el sou que ingressa en la feina (pobresa laboral), si l’ocupació està d’acord amb el seu nivell ocupacional (desajustament vertical), o sobre habilitats que s’hagin pogut millorar o adquirir (autoeficàcia cercant feina, puntualitat...).

D’aquesta revisió d’evidència es desprenen recomanacions per millorar el disseny de les polítiques actives d’inserció sociolaboral en la línia de millorar la recollida d’informació abans de l’inici de la intervenció (a partir de registres administratius o qüestionaris específics a les persones participants i possibles grups de comparació); personalitzar les polítiques en base al coneixement generat (millorar la fase de disseny de la teoria del canvi dels programes, així com preveure una recollida d’informació més eficient); i, ampliar la informació provinent de registres administratius per generar de forma periòdica informació sobre la qualitat de l’ocupació de les persones inserides.

Polítiques actives d’ocupació

L’estret vincle entre l’ocupació, la pobresa i la qualitat de vida, ha portat a les administracions públiques a establir com un dels seus objectius primordials promoure la plena ocupació que permeti el progrés econòmic i social de les persones. En aquest sentit, una de les eines amb les quals  compten les administracions són les polítiques actives d’ocupació, orientades a generar llocs de treball i facilitar la inserció laboral.

Mesurament tradicional de l’efectivitat de les polítiques actives d’ocupació

Al seu torn, l’efectivitat d’aquestes polítiques ha estat avaluada per acadèmics, organitzacions i administracions. Però, tradicionalment, els estudis s’han centrat en els impactes (outcomes) del mercat laboral, i tan sols, en els darrers anys, han començat a analitzar els impactes sobre els aspectes socials de les persones.

Per regla general, i sobretot pels programes finançats a través del FSE, s’analitza com a impacte més rellevant si la persona estava treballant en un moment determinat. La majoria de les vegades, es mira si treballen als 6 mesos de finalització d’un programa o, com a molt, als 12 mesos. Tanmateix, això no informa sobre el que ha passat durant aquest període (continuïtat de l’ocupació), el tipus de jornada i contractació (precarietat), el sou que ingressa en la feina (pobresa laboral), si l’ocupació està d’acord amb el seu nivell ocupacional (desajustament vertical), ni sobre habilitats que s’hagin pogut millorar o adquirir (autoeficàcia cercant feina, puntualitat...).

Revisió d’evidència d’Ivàlua

Amb l’objectiu de superar aquestes limitacions, en aquesta revisió d’evidència s’ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura que proposa i/o utilitza indicadors socials per mesurar l’impacte de programes i intervencions d’inserció laboral entre la població dels països desenvolupats en els darrers 20 anys.

Mapa d’impactes socials de les polítiques d’ocupació

Com a resultat, arran de la revisió d’evidència, s’ha elaborat una proposta de refinament d’indicadors d’impacte social que inclou alguns directament relacionats amb la inserció laboral i altres que busquen capturar aspectes relacionats amb la qualitat de la inserció. La proposta consta d’un total de 22 indicadors. A partir d’aquí, s’han identificat les principals dimensions i subdimensions a tenir en compte en el moment de dissenyar polítiques actives d’ocupació, indicades a l’esquema següent:

Programes activació

Així mateix, com a complement a aquesta proposta d’indicadors, s’han revisat els registres  administratius existents sobre inserció laboral per tal de construir una proposta d’indicadors que permeti copsar la qualitat de l’ocupació i refinar els actuals indicadors. Els indicadors seleccionats permeten mesurar diferents aspectes de la contractació per compte aliena:

  • Temps ocupat (en mesos)
  • Taxa de temps ocupat sobre el total de temps analitzat
  • Temps màxim ocupat de forma consecutiva
  • Taxa de contractació indefinida i taxa de contractació temporal
  • Taxa de jornada completa i taxa de jornada parcial
  • Desajust entre qualificació de l’ocupació i de la persona (s’ajusta; infra-qualificació o sobre-qualificació)

Recomanacions

Amb aquest mapa d’outcomes socials a les mans, aquesta revisió d’evidència avança algunes recomanacions per millorar el disseny de les polítiques actives d’inserció sociolaboral. En primer lloc, cal millorar la recollida d’informació abans de l’inici de la intervenció ja sigui a partir de registres administratius o qüestionaris específic a les persones participants i possibles grups de comparació. En segon lloc, cal personalitzar les polítiques en base al coneixement generat. Això és, a partir de la informació analitzada es podrà millorar la fase de disseny de la teoria del canvi dels programes així com preveure una recollida d’informació més eficient. Finalment, cal ampliar la informació provinent de registres administratius fins a on sigui possible de cara a poder generar de forma periòdica informació sobre la qualitat de l’ocupació de les persones inserides.

Projecte coordinat per: Jordi Sanz, analista d’Ivàlua

 

Revisió evidència - Mapa d’impactes socials per a l’avaluació de polítiques d’ocupació

Informe final - Mapa d’impactes socials per a l’avaluació de polítiques d’ocupació

Policy brief de resum

Infografia