Presentació conjunta de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i Ivàlua sobre l’avaluació del procés d’admissió de l’alumnat
L’avaluació analitza el sistema d’admissió escolar i evidencia que s’acompleixen els drets bàsics del ciutadà en el procés d’assignació de places escolars; tot i així assenyala aspectes susceptibles de millora derivats tant de la complexitat com de la transparència en el procés.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona, després de tramitar 99 queixes que afectaven a més de 450 alumnes en els darrers 5 anys relacionades amb el procés d’assignació i escolarització dels infants de la ciutat, va encarregar a Ivàlua l'avaluació del sistema d’assignació de places a la ciutat.
Resultats de l’avaluació
L’avaluació, presentada el 17 de maig en roda de premsa conjunta, apunta que el procés d’assignació és coherent amb els objectius plantejats d’acompliment dels drets bàsics del ciutadà que són garantir l’accés universal a l’escola pública i de qualitat, la promoció de l’equitat educativa i el respecte al dret d’elecció de les famílies. També s’indica que l’oferta de places a la ciutat és suficient, malgrat que la planificació d’aquesta presenta desequilibris en algunes zones.
En relació a l’oferta de places, es detecten zones d’escolarització amb dèficits de places importants. Concretament, en el curs 2020-2021, 13 de les 29 zones d’escolarització no tenen prou places per cobrir el 100% de la demanda potencial de la zona. Per tant, es donen desequilibris entre territoris pel que fa a la demanda potencial de places.
Pel que fa a l’accés gratuït a l’escolarització, tot i que la plaça escolar està sufragada amb fons públics, l’accés a aquesta suposa un conjunt de despeses per les famílies. Per tant, ha estat necessari analitzar si la gratuïtat és real i quin impacte pot tenir el cost d’escolarització per a les famílies. L'avaluació apunta que l’escolarització no té un cost zero a la pràctica, tot i que, hi ha una clara diferència entre els centres públics i concertats, el preu dels quals varia segons la renda mitjana del barri.
En relació a l’elecció de centre i el mecanisme d’assignació, l’avaluació conclou que el sistema d’assignació, tot i respectar les preferències de les famílies, promou entre aquestes comportaments estratègics per aconseguir plaça escolar, afectant sobretot a aquelles amb menys coneixement sobre el funcionament del procés.
També s’ha estudiat el cas de l’alumnat necessitats específiques de suport educatiu (NESE), pel que es va implementar un Pla de Xoc amb l’objectiu de reduir la segregació dins d’una mateixa zona d’escolarització. L’avaluació indica que l’alumnat amb NESE es distribueix de manera equilibrada entre els centres educatius pròxims al domicili, ja que es van preveure més places de les necessàries per tal que s’absorbissin adequadament totes les sol·licituds.
Conclusions i recomanacions
L’oferta de places a la ciutat és suficient en termes generals per a donar resposta a totes les necessitats d’escolarització, però la planificació de l’oferta educativa encara presenta desequilibris segons zones d’escolarització.
Sobre les assignacions fetes a través de l’anomenat mecanisme de Boston tota la informació està disponible públicament i és fàcilment accessible (nombre de places ofertes, nombre de sol·licituds, criteris de priorització, alumnat admès i en llista d’espera i alumnat matriculat), de manera que l’assignació ordinària de places és totalment transparent i no discrecional.
Però, tot i complir les premisses inicials, la complexitat del procés té repercussions en la transparència el que acaba perjudicant a les famílies que compten amb menys coneixement sobre el funcionament del sistema.
A la pràctica, l’escolarització no és gratuïta per la majoria de les famílies. Això comporta que l’oferta efectiva que afronten les famílies amb menys recursos sigui menor perquè no opten a escoles concertades de pagament.
Tampoc queda clar com es tenen en compte les preferències de les famílies en el procés d'adjudicació de les places d’ofici i places reservades per l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), i aquests processos són percebuts com a menys transparents i més arbitraris per part de les famílies.
Es pot concloure que el disseny del procés és coherent amb els tres objectius principals identificats: garantir l’accés universal a l’escola pública i de qualitat, promoure l’equitat educativa i respectar el dret d’elecció de les famílies.
Arran de l’avaluació, Ivàlua ha elaborat una sèrie de recomanacions que indiquen que caldria elaborar un document que expliqui amb llenguatge planer i comprensible el funcionament de tot el procés; publicar posteriorment els criteris que han utilitzar les comissions de garanties d’admissió per assignar les places d’ofici i NESE; i tenir més en compte les preferències de les famílies durant les assignacions d’ofici.
Presentació pública
La Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ha formulat una instrucció i ha posat a disposició aquesta avaluació al Consorci d’Educació de Barcelona i al conjunt de les institucions educatives per a que millorin el procés d’assignació escolar. També ha anunciat que seguiran treballant en el Decret d’Admissió i en el desenvolupament del Pla de Xoc de l’Ajuntament de Barcelona per millorar el procés i aconseguir així una major transparència. A la presentació també hi han participat el director executiu d’Ivàlua, Marc Balaguer; l’Adjunta a la Síndica de Greuges, Natàlia Ferré; i l’analista Federico Todeschini.
Avaluació Procés admissió alumnat
Síndicatura de Greuges de Barcelona
Instrucció Sindicatura de Greuges de Barcelona
Nota de premsa Presentació Avaluació [CAT] [ESP]