L’avaluació de la XHIB mostra un augment de la capacitat de la xarxa per facilitar habitatge a persones en risc d’exclusió però que no cobreix tota la demanda
Ivàlua ha presentat l’informe de resultats de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona (XHIB) recomanant que cal complementar-la amb altres polítiques d’accés a l’habitatge i d’augment d’ingressos de la població usuària
L’avaluació realitzada per Ivàlua de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona (XHIB) dimensiona les seves necessitats, mostrant que tot i haver sumat 132 habitatges (+19,4%) i 650 places (+25,9%) des de 2016, els recursos segueixen sent insuficients per donar resposta a totes les necessitats detectades. Durant el 2019, s’han deixat d’atendre 1117 demandes per manca de places per les que hi ha llista d’espera per accedir a habitatges d’inclusió. L’avaluació d’Ivàlua, encarregada per l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, serveix per a millorar el coneixement sobre l’ús efectiu dels habitatges d’inclusió de la ciutat, amb l’objectiu de contribuir a una planificació que garanteixi la disponibilitat de serveis suficients i adequats a les necessitats dels usuaris. Per fer-ho, analitza l’encaix entre les necessitats d’habitatge d’inclusió, els recursos disponibles i l’ús que se n’està fent.
La XHIB aglomera 46 entitats socials que gestionen habitatges d’inclusió per atendre persones i famílies en situació d’exclusió social i residencial a l’àmbit de Barcelona. Els habitatges de la XHIB compten amb un suport socioeducatiu i es consideren de caràcter temporal. Estan orientats a persones amb ingressos insuficients per accedir a un habitatge de mercat i que no tenen plena autonomia personal, motiu pel qual necessiten el suport socioeducatiu que ofereixen aquest tipus d’habitatges.
A la pràctica, però, el 33,1% de les unitats familiars que es troben en habitatges d’inclusió de la xarxa tenen plena autonomia, però no poden fer una sortida segura d’aquest programa perquè no poden pagar-se un habitatge de lloguer a preu de mercat a Barcelona (12,76€/m2).Es tracta, doncs, de persones que no necessiten suport socioeducatiu, i que, per tant, per les quals els habitatges d’inclusió no són la millor solució; tant sols necessiten accés a un habitatge assequible. L’avaluació d’Ivàlua inclou altres escenaris en què el preu de l’habitatge es situa per sota el preu de mercat, agafant com a referència el preu dels habitatges de protecció oficial de lloguer (7€/m2) i del HPO de lloguer per a persones vulnerables (4€/m2). Sota aquests dos escenaris la proporció d’unitats familiars plenament autònomes que podrien emancipar-se és superior, tot i que per a la majoria d’elles aquesta reducció tampoc és suficient.
L’avaluació conclou que, per tant, ampliar les polítiques d’habitatge accessible pot ajudar a millorar la focalització dels habitatges d’inclusió en les persones usuàries veritablement necessitades d’aquesta doble intervenció d’habitatge i d’acompanyament en altres problemàtiques relacionades amb l’autonomia. Així mateix, cal que les polítiques d’habitatge siguin complementades amb polítiques d’augment d’ingressos per a la població usuària dels habitatges de la xarxa.
La Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona
La Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona (XHIB) aglomera un important nombre d’entitats socials que gestionen habitatges per atendre persones i famílies en situació d’exclusió residencial i social. La seva missió és esdevenir un espai de reflexió i coordinació del conjunt d’agents que treballen en l’àmbit dels habitatges d’inclusió, fomentant la seva complementarietat i l’acció conjunta i proporcionant una visió global dels recursos residencials a la ciutat.