Pasar al contenido principal

Treball a les 7 comarques

El programa Treball a les 7 comarques (T7C) s’inicia el 2008 destinat a un total de 4 comarques de Catalunya (Terra Alta, Pallars Jussà, Anoia, Ripollès) i l'any 2010 s’incorporen al programa les 3 comarques restants (el Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre). El programa té el propòsit d’afavorir la vertebració del territori, compensar les desigualtats i potenciar el desenvolupament de les zones amb menys dinamisme econòmic o especialment despoblades del territori català.

Per a la realització de l'avaluació s'ha dut a terme una metodologia basada en una revisió de la literatura internacional sobre aquesta matèria amb el propòsit d’emmarcar conceptualment el programa en tota la seva complexitat, i una anàlisi qualitativa del programa a partir d’entrevistes a informants clau i participants.

Documents

Avaluar el disseny del programa Treball a les 7 comarques, entesa com la contextualització del programa en l’experiència internacional.
Analitzar una sèrie de qüestions relatives a la seva implementació com serien els processos de disseny i evolució del contingut dels projectes, els processos de concertació, les característiques inicials dels territoris destinataris i la connexió amb la seva capacitat per a aprofitar i desenvolupar el programa, entre altres.
El programa T7C ha assolit en diversos graus un arrelament territorial important, a la vegada que està comportant noves dinàmiques tècniques de treball en el sector públic local i noves relacions amb el sector privat.
El programa ha permès l’homogeneïtzació de l’oferta de serveis a les persones aturades de tot el territori o la constitució de circuïts més ben coordinats i orientats a resultats.
Es destaca la incorporació de nous programes, actuacions i serveis enfocats a les persones i a les empreses amb una perspectiva més gran de proximitat i inclusivitat.
Els processos de concertació, de manera general, no han assolit una maduresa suficient pel que fa al nivell institucional ni pel que fa al nivell d’actors econòmics i socials de segon nivell locals.
Mantenir els projectes territorials que actualment estan essent subvencionats ja que encara presenten febleses institucionals i no disposen ni han generat vies alternatives de finançament.
No generalitzar a tots els territoris els programes de suport territorial específic per al desenvolupament local, ja que podria contribuir a un augment de les desigualtats territorials.
Incrementar els recursos pròpiament de la subvenció per fer possible l’extensió del programa a més territoris i projectes, així com augmentar la resta d’elements clau per tal de produir una capacitació territorial adequada.
Crear un marc de continuïtat previsible i estable per als projectes, si és possible en períodes superiors als d’un any.