Un anàlisi comparat de tres models d’institucionalització de l’avaluació a Espanya situa Catalunya al capdavant
L’article publicat a la revista Gestión y Análisis de Políticas Públicas (GAPP) compara l’estat de la institucionalització de l’avaluació a tres comunitats autònomes d’Espanya: Andalusia, Catalunya i Navarra. L’anàlisi, elaborada pel professor associat a la Universitat de Girona (UdG) Joan Trias Badruna, especialitzat en la matèria de lideratge per la gestió pública i social, i Ricardo Manuel Zúñiga-Guevara, doctor en Educació i especialitzat en avaluació de polítiques públiques, destaca la situació capdavantera de l’avaluació a Catalunya, en part gràcies a l’aportació d’Ivàlua com a agència d’avaluació al servei de les administracions i entitats del tercer sector. Els autors exposen que el nivell d’institucionalització en els 3 casos d’estudi és desigual i Catalunya destaca al primer lloc, ja que es dona una major formalització i consolidació de la avaluació.
L’estudi apunta que Catalunya és la única comunitat que disposa d’un organisme autònom dedicat a aquesta funció que és Ivàlua, aspecte clau per a la institucionalització en aquesta matèria. En destaca el seu dinamisme i capacitat tècnica; les accions de sensibilització, formació i generació de coneixement; i la col·laboració amb les administracions amb interès per avaluar les seves polítiques, i en concret amb la Generalitat de Catalunya. A part, Catalunya és la comunitat autònoma que més avaluacions ha dut a terme, un total de 135 entre els anys 2006-2020. Com a punts dèbils, es remarca el poc recorregut de la implementació d’algunes polítiques a les que es fa referència en el període analitzat.
Per altre banda, Andalusia presenta com a punts forts l’enfocament integral de la estratègia de l’impuls de la avaluació de polítiques públiques, que contempla actuacions de sensibilització, formació, capacitació i difusió a través de publicacions, jornades i assessoraments, entre altres iniciatives. Aquest enfoc intern fomenta la cultura avaluativa, però l’estudi en destaca un punt feble, el poc recorregut i la manca d’accés a la informació de les avaluacions ja realitzades.
En el cas de Navarra es destaca la Llei 21/2005 que és l’única d’una comunitat autònoma de l’Estat espanyol específicament dirigida a l’avaluació de polítiques públiques, la seva fita més important. A banda, és destacable la producció avaluadora de Navarra tenint en compte les seves dimensions. El punt dèbil rau en la descomposició d’òrgans d’impuls de l’avaluació, que s’han substituït per altres de caràcter sectorial, i que està perjudicant el desenvolupament de la institucionalització de la pràctica avaluativa en aquest territori.
Aquest estudi evidencia que es necessita un enfocament més actualitzat i acurat de l’avaluació de polítiques públiques. L’anàlisi al·lega que en les democràcies avançades en les que vivim, el nivell de pressió sobre els governs ha augmentat per què aquests millorin l’eficàcia, eficiència i utilitat de les polítiques públiques, i que, en aquest escenari, l’avaluació ha passat a tenir un paper crucial per la governança pública.