Un sistema inclusiu d'atenció a les necessitats educatives millora els resultats acadèmics, les competències socials i redueix l'abandonament de l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge

• Perquè un sistema inclusiu com el que es vol implantar a Catalunya tingui èxit en els centres calen eines adequades de diagnòstic i monitorització de l'alumnat, coherència i continuïtat entre les mesures d'atenció a la diversitat, un professorat format i una cobertura suficient de professionals especialistes.
• Mesures de diversificació curricular adreçades a alumnes amb dificultats parcials d'aprenentatge redueixen l'absentisme i l'abandonament educatiu quan preveuen accions de tutoria i reforç acadèmic, o bé tenen una orientació professionalitzadora.
• Mesures com l'escolarització compartida o les unitats d'educació especial funcionen per als alumnes amb més dificultats quan s'apliquen de forma primerenca i personalitzada, i inclouen treball socioemocional.  

En el marc del projecte Què funciona en educació?, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill presenten un informe que revisa els resultats de més 700 estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte que tenen diferents mesures de suport a les necessitats educatives i de diversificació curricular sobre el rendiment, les competències socioemocionals i l’abandonament dels estudis. Els resultats d’aquesta revisió  ?? la més extensa sobre el tema feta fins ara ??  es presentaran en un acte al Palau Macaya el proper 27 de novembre, a les 18h.

La finalitat del debat que aquí anunciem és donar resposta a aquests interrogants. El debat serà presentat per Marc Balaguer, Director d’Ivàlua, i moderat per Miquel Àngel Alegre, Cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill.

En una primera part de l’acte, es presentarà la revisió d’evidències elaborada per Gerard Ferrer-Esteban (Recercador Marie Curie de la UAB). Aquest informe sintetitza les conclusions d’avaluacions internacionals sobre els impactes que diferents estratègies i programes de diversificació curricular tenen sobre els resultats educatius de l’alumnat.

Aquest informe serà contrastat per Imma Adell (Àrea d'Orientació i Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona), qui presentarà les claus per aterrar aquestes evidències i àmbits de millora al nostre context. 

En la segona part de l’acte, comptarem amb una taula rodona formada pels professionals següents:

• Mercè Capell, coordinadora pedagògica de l’Institut Juan Manuel Zafra (Barcelona)
• Aina Tarabini, professora del Departament de Sociologia de la UAB.
• Maite Aymerich, directora general de Currículum i Personalització del Departament d'Educació

Descarregar informe

El CONTEXT | Educació inclusiva, educació diversificada: entre el model i la pràctica 

El Decret conegut com d’escola inclusiva, aprovat fa tot just dos anys, es fixava com a objectiu encabir totes les mesures i els suports d’atenció educativa en un sistema integrat que doni resposta a tot l’alumnat i cobreixi totes les etapes educatives. Dins d’aquest sistema, per tal de planificar l’atenció a les necessitats educatives específiques, es parteix d’un model estructurat segons nivells d’intervenció, dins dels quals es troben mesures i suports de diferents intensitats:

 Mesures universals, per a tot alumnat. Exemples: grups cooperatius, programes d’educació socioemocional o basats en les estratègies metacognitives.

• Mesures addicionals, de caràcter flexible i temporal, habitualment en grups reduïts. Exemples: aules d’acollida a l’educació primària i secundària, el suport escolar personalitzat(SEP) de primària i els programes intensius de millora (PIM) i els programes de diversificació curricular (PDC) de secundària. Previstes per al 15-20% dels alumnes.
• Mesures intensives, de caràcter extraordinari i sovint individualitzat, sense límit temporal, on s’atenen els alumnes amb necessitats educatives especials que no responen adequadament a les mesures i suports addicionals. Exemples: suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI) en el 2n cicle educació infantil i a l’ESO, els suports intensius a l’audició i llenguatge (SIAL) i les unitats d’escolarització compartida (UEC) a secundària. Previstes per al 5% dels alumnes.

És clar que com es dotin i s’apliquin aquests dispositius en els centres i els territoris hauria d’estar en consonància amb les necessitats educatives dels alumnes que s’hi escolaritzen. I aquestes necessitats responen a raons diverses (socioeconòmiques, immigració, discapacitats o trastorns) i són variables en la seva manifestació (àrees de coneixement o conductes) i en la seva intensitat. 

A Catalunya ens queda molt camí a recórrer per fer realitat un sistema inclusiu que combini de forma coherent i efectiva mesures de caràcter universal, addicional i intensius, un sistema que s’apliqui a tots els centres educatius, ajustat a les seves necessitats i amb prou recursos financers i professionals com per fer-lo sostenible. Mantenim, en canvi, un sistema educatiu excessivament estandarditzat i homogeneïtzant, on els dispositius de suport a la diversitat sovint es troben poc integrats en les vies i espais ordinaris.

L’evidència indica que un sistema inclusiu d’atenció a les diversitats d’aprenentatge com el que es vol implantar a Catalunya millora les oportunitats educatives de l’alumnat amb necessitats educatives i, en conjunt, dels centres educatius. Sabem també que els beneficis d’aquest sistema es manifesten en reduccions dels nivells de desmotivació i abandonament escolar, que són especialment incidents entre els col·lectius amb dificultats d’aprenentatge. Recordem que si l’any 2018 el percentatge de joves entre 18 i 24 anys que havien abandonat l’educació tenint com a màxim el títol d’ESO era del 17,1%(entre els més alts d’Europa), aquesta proporció s’enfilava fins al 34% entre els joves estrangers i entre els fills de famílies amb baix nivell d’estudis.

Però quines són les claus de l’èxit d’aquests sistemes? Quins recursos professionals, organitzatius i materials són necessaris per al seu desplegament? Quines característiques tenen les mesures de diversificació curricular més efectives? I les mesures intensives de suport a l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge? Com podem avançar a casa nostra cap a sistemes inclusius efectius i sostenibles?

El debat que aquí presentem té com a propòsit bàsic abordar aquests interrogants. 

L’INFORME | “Mesures i suports d’atenció a les necessitats educatives i diversificació curricular: què funciona per a millorar els aprenentatges i reduir l’abandonament?”

Amb l’objectiu d’informar el debat sobre com fer realitat un marc d’escola inclusiva que atengui les diversitats d’aprenentatge de manera efectiva, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill han promogut un informe que revisa els resultats de més de 700 estudis que analitzen l’impacte que tenen diferents mesures de suport a les necessitats educatives i de diversificació curricular sobre el rendiment, les competències socioemocionals i l’abandonament dels estudis.

Les principals conclusions d’aquest informe són (més detalls a l’annex):

• Els sistemes inclusius d'atenció a la diversitat que combinen mesures addicionals i intensives milloren els resultats acadèmics dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge i redueixen les desigualtats respecte els alumnes sense dificultats.
• Els beneficis dels sistemes inclusius s'observen també en la millora de les competències socials, en les conductes i en la reducció de l’abandonament educatiu a la secundària.
• Els models inclusius d’atenció a la diversitat són més efectiusquan:
  • Existeix coherència i continuïtat entre les mesures i dispositius universals, addicionals i específics, i quan es parteix d’un enfocament preventiu: l’èmfasi en les mesures universals i addicionals disminueix la necessitat de suports intensius.
  • Es disposa de bons sistemes de detecció i diagnòstic de necessitats i de monitoratge del progrés dels alumnes amb necessitats o discapacitat d’aprenentatge.
  • Es combinen activitats d’enriquiment curricular amb estratègies d’intervenció comportamental.
  • Es prioritza el treball individual o en grups reduïts.
  • Es programen activitats amb una durada i freqüència adequades a les necessitats detectades.
  • Es disposa d’un professorat format i una cobertura suficient de professionals especialistes.
  • Es compta amb un sistema d’avaluació que se centri tant en el procés com en els resultats de les mesures d’atenció a les necessitats educatives i diversificació curricular:
• En concret, mesures addicionals, com la diversificació curricular adreçades a alumnes amb dificultats parcials d’aprenentatge redueixen l'absentisme i l'abandonament educatiu quan preveuen accions de tutoria i reforç acadèmic, o bé tenen una orientació professionalitzadora.
• Mesures intensives, com l'escolarització compartida o unitats d'educació especial, milloren les competències cognitives i conductuals de l’alumnat amb més dificultats quan s'apliquen de forma primerenca i personalitzada, duren més d'un curs escolar i inclouen treball socioemocional.

 L’ACTE |  Aula Oberta: Diversificació i inclusió a l’escola: com millorar l’atenció a les diversitats d’aprenentatge

Els resultats ampliats de l’estudi d’evidències internacionals s’exposaran en l’Aula Oberta “Diversificació i inclusió a l’escola: com millorar l’atenció a les diversitats d’aprenentatge?”, un acte públic que tindrà lloc al Palau Macaya el proper 27 de novembre, a les 18h.

L’acte comptarà amb una taula rodona amb la presència de Mercè Capell, coordinadora pedagògica de l’Institut Juan Manuel Zafra (Barcelona); Aina Tarabini, professora del Departament de Sociologia de la UAB; i Maite Aymerich, Directora general de Currículum i Personalització del Departament d'Educació.  

La presentació de l’estudi anirà a càrrec del seu autor, Gerard Ferrer-Esteban, investigador Marie Curie de la UAB. També s’hi presentaran les conclusions d’un seminari de treball de 30 persones expertes –equips directius i docents de centres, administració educativa i experts universitaris– al voltant de com aquestes evidències s’haurien de llegir i traslladar al nostre context. Imma Adell, de l’Àrea d’Orientació i Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona, serà l’encarregada de fer aquesta contextualització.

En el debat es plantejaran preguntes clau al voltant de la inclusió, la diversificació curricular i altres mesures de suport a les necessitats educatives específiques:

• Quines són les claus de l’èxit dels sistemes inclusius d’atenció a les necessitats educatives?
• Quins recursos professionals, organitzatius i materials són necessaris per al seu desplegament?
• Quines característiques tenen les mesures de diversificació curricular més efectives? I les mesures intensives de suport a l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge?
• Com podem avançar a casa nostra cap a sistemes inclusius efectius i sostenibles?