Skip to main content

Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI)

El Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) neix a principis de la dècada de 1990 amb un doble objectiu: d’una banda, facilitar ingressos a les llars catalanes que no tenen prou recursos i, de l’altra, promoure la seva inserció sociolaboral mitjançant l’aplicació de diversos tipus de mesures orientades a pal·liar les seves problemàtiques socials i a facilitar la seva participació en el mercat de treball

L'avaluació se centra el disseny del programa, tant dels aspectes recentment reformats com dels que no ho han estat, emprant per a això els resultats de les avaluacions sobre programes similars dutes a terme en altres països. Atenent als resultats anteriors, es proposen alguns canvis en el disseny del programa orientats a millorar la seva efectivitat garantint la sostenibilitat financera, i es suggereix un protocol avaluatiu que hauria d’acompanyar qualsevol reforma del programa que s’implementi, inclosa la que es proposa en el present informe.

Determinar el disseny actual del programa, tant dels aspectes recentment reformats com d’altres igualment importants, emprant els resultats de les avaluacions sobre programes similars dutes a terme en altres països.
Proposar alguns canvis en el disseny del programa orientats a millorar-ne l’efectivitat, i establir les pautes per avaluar-ne rigorosament els resultats.
Fins a l’esclat de la crisi, el PIRMI va ser un programa que seguia un comportament força inercial, centrat en la gestió, i relativament al marge del debat político-mediàtic. L’any 2009, però, el nombre de beneficiaris es va duplicar en menys de 2 anys, el govern va introduir modificacions importants a través del Decret 384/2011, i el programa va estar sota el focus mediàtic durant tot l’estiu de 2011.
Fins i tot les avaluacions del programa, que per llei s’han de dur a terme cada 3 anys, tenien un caràcter més aviat ritual.
Moltes de les qüestions que es plantejaven a la reforma del programa, així com d’altres no presents però sí sotmeses a debat pels responsables del programa, han estat presents en la discussió internacional sobre PRM des de fa força anys.
Repensar els contorns del programa, la qual cosa implica garantir que el programa sigui d’últim recurs, especialment en relació amb les pensions no-contributives (PNC) per invalidesa.
Aclarir el paper del programa en relació als sol·licitants d’ajuda que només tenen problemes laborals, desenvolupant juntament amb el govern central algun dispositiu de caràcter excepcional (tipus PRODI).
Consensuar algun tipus d’indicador que permeti mesurar l’ocupabilitat potencial dels beneficiaris.
Augmentar l’atractiu de treballar tenint en compte l'evidència internacional sobre esquemes d'incentius que aconsegueixen incrementar la participació laboral dels beneficiaris sense augmentar els costos del programa.
Reconsiderar l’establiment de límits temporals.
Repensar l’estructura organitzativa i els incentius financers.