Fons d'ajuts d'emergència social per a infants menors de 16 anys (2016)
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el desembre de 2014 un “pla de rescat social”, en un context de crisis econòmica i elevades taxes de pobresa a la ciutat, que incloïa una dotació de 9,2 milions d'euros per al 2015 destinata a un programa d’ajuts per a infants i joves 0-16 anys en situació de pobresa i risc d’exclusió social. El fons es va concretar en una subvenció de 100 euros mensuals a través d'una targeta per a un període d’un any i per a despeses en alimentació, material escolar, higiene i roba.
L'avaluació fa ús de registres administratius i l'Enquesta de Condivcions de Vida per conèixer l'eficiència de fons i dimensionar l'impacte de l'ajut en treure infants del risc de pobresa.
Documents
Conèixer l’eficiència del fons en el targeting establert, és a dir, l'adeqüació del perfil d'usuaris beneficiaris explotant les dades dels registres administratius de l’ajut i de les beques menjador per analitzar la cobertura i distribució territorial de l’ajut i descriure les característiques socials i econòmiques de les famílies perceptores
Dimensionar l’impacte de l’ajut en termes de treure infants del risc de pobresa.
Assenyalar les fortaleses i febleses tant del disseny com de la implementació de l’ajut.
Entre el conjunt de perceptors de beca menjador (que constitueixen un subconjunt d’infants amb rendes baixes respecte el conjunt d’infants de la ciutat), les famílies amb menor renda i amb necessitats socials greus han estat les que han tingut més probabilitats de percebre l’ajut.
L’anàlisi també mostra una eficiència horitzontal (grau de cobertura respecte la població diana) relativament baixa, ja que un percentatge molt significatiu de famílies en situació de vulnerabilitat econòmica han quedat excloses d’aquest ajut. Al llarg de 2015 l’ajut va donar cobertura a 11.015 infants, la qual cosa suposa, aproximadament, un 15,5% dels infants en risc de pobresa de la ciutat.
Especificar a la convocatòria els criteris de determinació de la renda familiar dels sol·licitants
Fer una major difusió per millorar la focalització
Cercar mecanismes de reducció del cost de l’ajut no lineals
Modular la quantia de l’ajut específic per a unitats familiars monoparentals
Encaixar millor el calendari de l’avaluació amb el de la convocatòria. Ara mateix l’avaluació s’encarrega un cop ja està feta la convocatòria d’aquell any, i per tant, hi ha menys possibilitats que el coneixement que se’n genera es pugui utilitzar per tal d’incidir sobre el disseny de l’ajut.
