Els tutors intel·ligents, intelligent tutoring systems (ITS) en anglès, són entorns d’aprenentatge assistit per ordinador que ofereixen un comportament adaptatiu, que s’ajusta i respon a les característiques específiques de l’estudiant, com el seu ritme i necessitats. El disseny incorpora tècniques del camp de la Intel·ligència Artificial, i sol ser una tasca interdisciplinar que se situa en la intersecció entre la informàtica, la psicologia i l’educació.

Les vacances d’estiu deturen el ritme d’aprenentatge d’infants i adolescents, i en molts casos el fan retrocedir. En un context com el nostre, on uns llargs períodes de vacances estivals conviuen amb uns indicadors educatius generals bastant millorables, els programes d’aprenentatge a l’estiu semblen cridats a acomplir una funció central en la millora de les oportunitats educatives. Aquesta revisió d’evidència es pregunta fins a quin punt aquests programes poden acomplir aquesta funció.

Existeixen un conjunt d’intervencions educatives que aposten per implementar un esquema de tutorització individual o 1x1 (un alumne, un tutor) com a mecanisme d’atenció a la diversitat i millora de les competències cognitives i no cognitives d’aquells alumnes que pateixen algun desavantatge acadèmic i, sovint també, social. Aquestes programes de tutorització individual (PTI), poden ser diversos. En aquesta revisió d’evidència ens preguntem quina és l’efectivitat de tres tipus de PTI (les tutories de reforç, la mentoria educativa i les tutories entre iguals).

L’evidència empírica presentada no permet arribar a resultats concloents respecte a l’eficàcia dels programes de pagament per rendiment (PPR). Els estudis més recents, basats en experiments aleatoris, indiquen majoritàriament que els PPR no milloren els resultats dels estudiants als Estats Units però sí en països en desenvolupament. Així mateix, avaluacions amb altres metodologies sí mostren resultats majoritàriament positius.