Evidències per a millorar les polítiques de lluita contra la pobresa infantil
25 setembre 20025 | 10.30-14h. | CaixaForum Madrid (Passeig del Prado, 36, Madrid)
Nom del lloc: Analista 2 (especialitat anàlisi quantitativa)
Centre de treball: Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua)
Adreça: c/ dels Alts Forns, 36-44 (08038 Barcelona)
Retribució bruta anual: 51.323,28 euros bruts anuals
Retribució variable (màxim): 5.132,33 euros bruts anuals
Jornada: 37,5 hores
Incorporació: immediata
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) atorga les subvencions per a l’elaboració de treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per promoure la transferència de coneixement a les administracions i l’impacte social de la recerca, a través de la recerca col·laborativa, amb l’objectiu d’identificar solucions innovadores per a la presa de decisions.
El Pla Estratègic de Recerca Educativa de Catalunya té com a missió impulsar i consolidar una recerca educativa de qualitat que contribueixi a la millora del sistema educatiu, mitjançant l’ús d’evidències científiques que facilitin la presa de decisions i l’avaluació de les polítiques públiques. Un dels objectius generals del Pla és justament dissenyar i avaluar polítiques educatives basades en decisions informades per l’evidència.
La pobresa infantil és un dels principals reptes socials a Catalunya: el 32,5% dels infants i adolescents es troben en risc de pobresa o exclusió social, una xifra molt superior a la mitjana de la població general. Davant d’aquesta realitat, el Govern ha aprovat una Estratègia de lluita contra la pobresa infantil amb l’objectiu de reduir aquesta taxa i garantir que tots els infants puguin créixer en igualtat d’oportunitats.
El Contracte Programa amb els ens locals del Departament de Drets Socials i Inclusió estableix la relació de cooperació en matèria de polítiques socials amb les entitats locals. En el Contracte Programa vigent 2022-2025 s’ha redefinit el sistema de recollida d’informació i els indicadors assignats als diversos programes socials.
Els canvis tecnològics i les transformacions en el mercat de treball han fet imprescindible l’adaptació de les polítiques públiques per garantir una administració eficient i moderna. La digitalització i l’automatització han redefinit la prestació de serveis públics, mentre que noves formes de treball, com el teletreball, s’han consolidat com una realitat cada cop més present. Abans de la pandèmia de la COVID-19, el teletreball era una pràctica minoritària, especialment en l’administració pública.
El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) desenvolupa programes de formació i ocupació destinats a millorar les oportunitats de reinserció laboral de les persones internes en centres penitenciaris de Catalunya. Aquests programes inclouen formació professionalitzadora, pràctiques laborals i inserció en llocs de treball dins i fora dels centres, amb l’objectiu de dotar les persones internes d’eines i experiència útils per al mercat de treball.
El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), amb un pressupost anual d’uns 600 milions d’euros, és l’organisme responsable de desplegar les polítiques actives d’ocupació a Catalunya, amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones, donar suport a les empreses i afavorir la productivitat de l’economia. Aquestes polítiques són essencials per promoure la inserció laboral i social, especialment en un context en què es reconeix cada vegada més la necessitat d’adaptar-les a les realitats i necessitats específiques de cada col·lectiu.
La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és una de les eines principals que existeixen a Catalunya per l’abordatge de la pobresa. La pobresa i la pobresa severa afecten més freqüentment les dones degut a la interacció de diferents factors que dificulten la seva inserció en el mercat laboral. A més, les dades de persones perceptores d’RGC mostren que les dones són més presents en els sistemes d’assistència social.