Ivàlua aporta evidències clau per orientar les polítiques educatives en l’àmbit digital
- Ivàlua publica els informes de tres avaluacions sobre el Pla d’Educació Digital de Catalunya, l’ús dels dispositius digitals i la regulació dels telèfons mòbils als centres educatius
- Amb el Pla d’Educació Digital de Catalunya (PEDC) s’han desplegat mesures a favor de la competència digital de l’alumnat i el professorat, però persisteixen les desigualtats socioeconòmiques i alguns reptes en la implicació de les famílies i en la sostenibilitat del model
- Canvis en la formació dels equips docents, més suport tècnic, i implicació de les famílies són algunes de les claus perquè la digitalització reverteixi positivament en els aprenentatges de tot l’alumnat
- Cal definir, amb la participació activa de la comunitat educativa, els usos didàctics dels dispositius per a cada etapa i els criteris d’adopció d’eines i aplicacions digitals, tot eliminant les pràctiques contraproduents o de poc valor
- La regulació de l’ús del mòbil del curs 2024-25 a l’ESO, que n’ha prohibit l’ús lliure i ha permès excepcionalment el seu ús educatiu, és consistent amb les evidències acumulades, però s’identifiquen reptes d’implementació als quals cal donar resposta
El passat 13 de juny es van publicar els informes de tres avaluacions realitzades per Ivàlua sobre la digitalització als centres educatius durant els darrers cinc anys. Aquestes avaluacions aporten evidències rellevants per orientar les polítiques educatives i avançar cap a una digitalització més informada i pedagògicament efectiva als centres educatius de Catalunya. L’analista d’Ivàlua i coordinadora de l’Addenda d’avaluacions en matèria educativa, Núria Comas, va compartir els principals resultats i conclusions d’aquestes avaluacions en el marc de l’acte de presentació del Pla de Digitalització Responsable, que va tenir lloc el passat 13 de juny al Palau de Pedralbes.
Ivàlua ha avaluat la implementació del Pla d’Educació Digital de Catalunya (PEDC), al llarg de gairebé cinc anys, i en els darrers mesos, s’ha dut a terme una anàlisi específica sobre els usos dels dispositius digitals als centres educatius i els efectes percebuts en els aprenentatges i en el benestar de l’alumnat a les etapes d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Així mateix, s’han recollit i generat evidències sobre la Regulació dels dispositius mòbils als centres educatius d’ESO, implementada el curs 2024-2025 i que establia la prohibició generalitzada de l’ús del mòbil personal de l’alumnat. L’elaboració d’aquestes tres avaluacions ha donat lloc a les següents recomanacions generals adreçades a l’administració educativa:
- Desenvolupar la competència digital de professorat i alumnat per a combatre les bretxes d’ús i garantir la qualitat d’ús.
- Regular l’ús dels dispositius digitals, amb criteris clars i orientació sobre els usos didàctics adequats per a cada etapa educativa, i acompanyar els centres en la implementació d’aquestes pautes.
- Implementar mesures específiques per promoure un ús saludable, responsable i crític dels dispositius digitals, tant per part de l’alumnat com de les seves famílies.
- Garantir una infraestructura i un suport tècnic estables i dimensionats d’acord amb les necessitats dels centres educatius.
Pla d’Educació Digital de Catalunya (PEDC)
El Pla d’Educació Digital de Catalunya (PEDC) va impulsar la millora de la competència digital de l’alumnat i del professorat mitjançant el repartiment universal de dispositius portàtils a l’alumnat de 5è de primària a 4t d’ESO i a docents, la millora de les infraestructures digitals dels centres, la formació docent i el suport als centres a través de mentories digitals per l’elaboració de l’Estratègia Digital de Centre.
Els resultats de l’avaluació de la implementació mostren que, tot i els avenços en que es perceben en competència digital de l’alumnat i el professorat, persisteixen encara desigualtats socioeconòmiques i reptes en la implicació de les famílies i en la sostenibilitat del model. Els centres van desplegar l’Estratègia Digital de Centre, amb el suport de les mentories digitals, i han fet avenços en l’ús pedagògic de la tecnologia. No obstant això, es detecten pràctiques de poc valor pedagògic i mancances en la connectivitat, infraestructura i el suport tècnic.
L’avaluació realitzada per Ivàlua entre 2021 i 2024 va incloure metodologies mixtes per obtenir una visió integral del seu desplegament. L’anàlisi qualitativa es va dur a terme durant els cursos 2022-2023 i 2023-2024 mitjançant entrevistes, grups de discussió i observació participant en centres educatius, recollint les perspectives de diversos agents implicats (docents, equips directius, coordinacions digitals, mentories, inspecció, AFA i alumnat). Paral·lelament, l’anàlisi quantitativa va utilitzar dades del Departament d’Educació i Formació Professional sobre característiques del personal docent, centres, estratègies digitals, formació interna, mentories i dispositius digitals, cobrint els cursos 2021-2022 i 2022-2023.
Usos dels dispositius digitals als centres educatius i efectes percebuts en els aprenentatges i en el benestar de l’alumnat
El procés d’incorporació d’eines digitals impulsat pel PEDC s’ha produït en un període de preocupació creixent sobre els possibles efectes negatius d’una exposició excessiva a les pantalles. Aquest fet va propiciar la realització d’una anàlisi específica sobre l’ús educatiu de panells digitals, tauletes, ordinadors i mòbils des de l’etapa d’educació infantil fins a l’ESO.
L’evidència recollida indica que la tecnologia pot afavorir l’aprenentatge quan s’utilitza amb objectius pedagògics clars i amb suport docent. Tanmateix, també s’alerta dels riscos d’un ús intensiu o desregulat, que pot generar distraccions.
Els resultats de l’anàlisi dels centres educatius de Catalunya mostren que la integració dels dispositius es modula segons l’etapa educativa, amb una presència creixent de tecnologies digitals a mesura que avança l’escolarització.
Així mateix, l’avaluació ha posat de relleu el procés d’aprenentatge, reflexió i reorientació de l’ús de les eines digitals que s’està produint als centres educatius. Els docents identifiquen beneficis de l’ús dels dispositius digitals per part de l’alumnat com l’augment de la motivació i les possibilitats de treballar de manera col·laborativa i d’adaptar les activitats a diferents ritmes, nivells o necessitats. Una part destacable dels docents participants expressa haver reduït la intensitat d’ús dels dispositius digitals, especialment a les etapes inicials, i haver deixat d’utilitzar-los per a algunes finalitats, per exemple, per al treball de l’expressió escrita. Davant d’aquest escenari, el professorat reclama més formació i acompanyament per fer un ús pedagògic efectiu de la tecnologia. Així mateix, aposta per una digitalització responsable, amb directrius clares però adaptables, i amb més recursos tècnics i humans per garantir una aplicació coherent, contextualitzada i alineada amb les necessitats reals dels centres.
Per últim, la majoria del professorat es mostra contrari a una prohibició general dels dispositius digitals a l’aula. Consideren que aquests tenen un valor educatiu si s’utilitzen amb criteri pedagògic, i que restringir-los suposaria perdre oportunitats d’aprenentatge.
La metodologia utilitzada ha combinat una revisió d’evidències internacionals amb una anàlisi qualitativa basada en nou grups de discussió, celebrats entre abril i maig de 2025, que han comptat amb la participació d’una cinquantena de docents de centres públics.
Regulació dels dispositius mòbils als centres educatius d’ESO
A més, Ivàlua ha avaluat la regulació de l’ús dels telèfons mòbils als centres d’ESO, implementada el curs 2024-2025, que establia una prohibició generalitzada de l’ús del mòbil personal de l’alumnat que no permetia un ús lliure dels telèfons mòbils. Els centres han hagut d’escollir entre una prohibició total o una prohibició parcial, una modalitat que permetia l’ús del telèfon mòbil per part de l’alumnat exclusivament a proposta del docent en el marc d’una activitat amb finalitats pedagògiques. Aquesta regulació s’ha desenvolupat en resposta a un debat social creixent sobre els efectes negatius de la presència dels mòbils a les escoles.
La regulació dels mòbils als centres educatius de Catalunya reflecteix una aposta per un ús educatiu puntual i planificat, en línia amb l’evidència que alerta dels riscos d’un ús lliure o excessiu (especialment en un increment de les distraccions i de casos d’assetjament). El curs 2024-2025, el 60% dels centres han optat per una prohibició parcial, mentre que el 40% han aplicat una prohibició total. Tot i que la regulació parcial permet l’ús pedagògic dels mòbils, aquest ha estat molt limitat i puntual.
Si bé la implementació de la normativa s’ha desenvolupat sense grans incidències a la majoria de centres, un 15,9% del professorat ha trobat dificultats importants amb la implementació. La regulació ha estat més problemàtica en centres amb una prohibició parcial, mentre que els centres amb prohibició total han tingut més problemes inicials, però menys dificultats greus posteriorment.
El 89,6% del personal docent ha valorat positivament els efectes de prohibir l’ús lliure dels mòbils, especialment pel seu impacte en les incidències (el 59% dels docents considera que ha millorat), així com en la convivència i la relació entre l’alumnat (50% en ambdós casos). Finalment, un 67,9% del professorat dona suport a estendre la prohibició total a tots els centres d’ESO. En cas d’aplicar-se aquesta mesura, un 89,8% no creu que això hagi d’implicar grans obstacles, ja que molts no els fan servir habitualment per a finalitats educatives o bé poden substituir-los per altres dispositius. Tot i així, un 4,5% assenyala que algunes activitats no es podrien dur a terme per manca de tecnologia equivalent al centre educatiu.
Per últim, tant la literatura com el professorat coincideixen a destacar el paper clau de l’escola en la promoció d’un ús saludable, equilibrat i crític dels mòbils i les xarxes socials.
La metodologia utilitzada ha combinat una revisió d’evidències, que aporta coneixement dels impactes d’utilitzar el mòbil als centres educatius i de regular-ne l’ús, i una enquesta adreçada a docents i equips directius de centres públics d’ESO de Catalunya, que ha aportat informació sobre com s’ha aplicat la regulació i quins efectes s’han percebut.
Recomanacions per transformar l’ús de la tecnologia a les aules
Amb aquestes tres avaluacions, Ivàlua aporta evidències rellevants per orientar les polítiques educatives i avançar cap a una digitalització més informada i pedagògicament efectiva.
En primer lloc, es presenten un conjunt de recomanacions per orientar les polítiques de digitalització als centres educatius:
- Desenvolupament de la competència digital dels agents educatius per a tancar les bretxes d’ús i garantir la qualitat d’ús
- Promoure una alfabetització digital crítica i responsable de l’alumnat.
- Dissenyar un pla integral i continu de capacitació docent orientat al desenvolupament de la competència digital del professorat, més enllà de la formació instrumental.
- Crear un repositori de pràctiques i materials per treballar les competències digitals a l’aula de manera guiada i progressiva.
- Regulació i ús responsable dels dispositius
- Establir una estratègia sobre l’ús dels dispositius digitals, amb criteris clars i orientació sobre els usos didàctics adequats per a cada etapa educativa.
- Preveure mecanismes de control de l’ús dels dispositius del centre, especialment en l’àmbit domèstic.
- Estratègia i governança digital
- Donar continuïtat a l’Estratègia Digital de Centre, la figura del mentor digital i les xarxes territorials.
- Reforçar el rol de les EDC com a instrument per planificar el desenvolupament de la competència digital de l'alumnat i com a instrument clau per garantir coherència, continuïtat i alineació pedagògica.
- Potenciar la participació de la comunitat educativa en el disseny de polítiques en aquest àmbit i testar innovacions abans de la seva generalització.
- Infraestructura i suport tècnic
- Garantir suport tècnic estable i dimensionat segons les necessitats dels centres.
- Diagnosticar les necessitats tecnològiques abans d’incorporar nous dispositius.
- Acompanyament a les famílies i benestar digital
- Desenvolupar tallers per adolescents i famílies per promoure un ús responsable i saludable dels dispositius digitals. Els tallers per a joves han de tractar hàbits digitals saludables, riscos associats i estratègies de desconnexió. Així mateix, cal oferir formació a les famílies per ajudar-les a acompanyar els fills en l’ús del mòbil i prevenir riscos digitals.
- Oferir formació i materials de suport a les famílies per a l’acompanyament digital.
Finalment, es recomanen un seguit de mesures específiques per a la regulació dels dispositius mòbils personals de l’alumnat:
- Preveure mesures per facilitar la implementació de la normativa
- És important establir accions concretes per ajudar els centres a aplicar la normativa sobre l’ús dels mòbils, tant si es prohibeixen com si se’n permet un ús puntual.
- Això inclou suport logístic i orientacions clares que garanteixin una aplicació efectiva i equitativa. En concret, molts centres tenen problemes per gestionar on i com es guarden els mòbils durant la jornada. Cal oferir solucions pràctiques, com espais segurs i sistemes de control eficients.
- Establir protocols clars per a usos puntuals dels mòbils
- Quan es permet l’ús dels mòbils en activitats educatives, és fonamental definir criteris compartits sobre quan, com i per a què es poden utilitzar. Això evita inconsistències entre docents i grups, i contribueix a mantenir un bon clima d’aula i una gestió pedagògica coherent.
- Incloure els rellotges intel·ligents dins la normativa
- Els rellotges intel·ligents poden tenir usos similars als mòbils i generar distraccions o problemes durant les classes i exàmens. Per això, es recomana prohibir-ne l’ús a l’aula i establir protocols clars per al seu dipòsit, igual com es fa amb els telèfons.
- Dissenyar i implementar una estratègia per educar en un ús saludable dels dispositius digitals
- Es proposa crear tallers específics per a alumnat i famílies que promoguin hàbits digitals saludables, abordant temes com la seguretat, la gestió del temps, els riscos per a la salut mental i l’impacte de l’ús excessiu dels dispositius fora de l’àmbit escolar.
- També cal oferir-los eines pràctiques per gestionar l’ús dels mòbils, prevenir riscos com el ciberassetjament i establir rutines de desconnexió digital dins l’àmbit familiar.
- Garantir dispositius del centre per a usos pedagògics
- Els centres haurien de disposar de tauletes o mòbils propis per a activitats educatives. Això permetria un millor control pedagògic i tècnic de l’ús dels dispositius a l’aula, i garantiria l’equitat.
- Elaborar una guia pràctica d’ús pedagògic dels mòbils
- Es recomana crear una guia amb exemples concrets i contextualitzats per ajudar el professorat a integrar els mòbils de manera efectiva en l’ensenyament, destacant bones pràctiques per àrees i nivells educatius.
Pla d'Educació Digital de Catalunya
Usos dels dispositius digitals als centres educatius i efectes percebuts en els aprenentatges i en el benestar de l’alumnat
Regulació dels dispositius mòbils als centres educatius d’ESO
