Vés al contingut

Usos dels dispositius digitals als centres educatius i efectes percebuts en els aprenentatges i en el benestar de l’alumnat

Durant els darrers anys, els centres educatius de Catalunya han viscut una digitalització creixent, especialment amb el desplegament del Pla d’Educació Digital de Catalunya 2020-2023, que ha impulsat la millora de la competència digital de l’alumnat, el professorat i els centres. Aquest procés ha anat acompanyat d’una preocupació creixent pel possible impacte negatiu d’un ús excessiu de pantalles en infants i adolescents, fet que ha generat un debat sobre com equilibrar els beneficis educatius dels dispositius digitals amb els riscos associats al seu ús.

Per abordar aquest repte, el Departament d’Educació i Formació Professional ha impulsat dues iniciatives: la creació d’una comissió d’experts per analitzar l’ús dels dispositius digitals i una avaluació encarregada a Ivàlua. Aquesta avaluació, basada en grups de discussió amb docents i en una revisió d’evidències, analitza com s’utilitzen els dispositius digitals a les aules i quins efectes tenen sobre l’aprenentatge i el benestar de l’alumnat. L’informe resultant ofereix coneixement per orientar les decisions dels centres i de l’administració educativa, amb l’objectiu de promoure una digitalització pedagògica centrada en l’aprenentatge i el benestar.

Analitzar l’ús pedagògic dels dispositius digitals (panells digitals, ordinadors, tauletes i mòbils) en els contextos d’ensenyament-aprenentatge a les etapes d’educació infantil, primària i secundària obligatòria.
Identificar els efectes d’aquests usos digitals en l’aprenentatge i en el benestar escolar de l’alumnat.
Comprendre els criteris i processos de decisió dels equips docents pel que fa a la integració dels dispositius digitals dins l’estratègia digital de centre.
Formular recomanacions de política educativa per guiar un procés de digitalització centrat en l’aprenentatge i el benestar de l’alumnat.
L’evidència indica que els efectes de l’ús dels dispositius depenen del tipus de dispositiu, de l’ús que se’n fa i del context en què s’apliquen. Una integració pedagògica ben definida afavoreix l’aprenentatge, mentre que un ús intensiu o desregulat pot afectar negativament el rendiment acadèmic i el benestar.
Els estudis mostren que els models de formació més efectius per al desenvolupament professional en l’àmbit digital són els que combinen personalització, continuïtat, col·laboració entre docents i aplicació pràctica.
La majoria de centres participants a l’avaluació ha reduït la freqüència d’ús dels dispositius. Els docents perceben el seu ús actual com a responsable i vinculat a finalitats educatives. Es fa una introducció tecnològica progressiva, partint d’un ús molt limitat a l’etapa d’infantil. Els panells digitals estan generalitzats a primària i a l’ESO i els ordinadors tenen més presència als cursos superiors. L’ús de les tauletes és menor.
El professorat valora positivament els dispositius per la seva capacitat de motivar l’alumnat, fomentar el treball col·laboratiu, afavorir l’atenció personalitzada i desenvolupar la competència digital. Alhora, s’identifiquen efectes negatius: una menor qualitat en l’expressió escrita i la comprensió lectora, distraccions i usos inadequats. L’ús per cercar informació i la gamificació generen valoracions diverses.
El professorat detecta una manca de formació i acompanyament per part de l’administració educativa. Reclamen l’establiment de criteris clars sobre l’ús dels dispositius digitals per part de l’administració educativa, tot respectant l’autonomia dels centres. També s’identifica la necessitat d’un suport tècnic especialitzat.
Establir una estratègia sobre l’ús dels dispositius digitals als centres educatius que combini competència digital i ús moderat dels dispositius. Aquesta estratègia ha d’incorporar: un enfocament equilibrat, que vetlli alhora pel desenvolupament de la competència digital de l’alumnat i per un ús moderat dels dispositius; la participació activa de la comunitat educativa; la definició clara d’usos didàctics per etapa educativa; l’establiment de criteris d’adopció d’eines i aplicacions digitals; la definició clara d’usos didàctics per etapa educativa; i, l’eliminació de pràctiques poc pedagògiques.
Reforçar el rol de les Estratègies Digitals de Centres (EDC) com a instrument per planificar el desenvolupament de la competència digital de l'alumnat i com a instrument clau per garantir coherència, continuïtat i alineació pedagògica.
Dissenyar i implementar un pla de capacitació docent orientat al desenvolupament de la competència digital del professorat. Es proposa concebre un pla integral, contextualitzat i continu, orientat un desenvolupament progressiu i significatiu de la competència digital, més enllà d’una formació merament instrumental.
Desenvolupar un repositori de pràctiques per garantir la competència digital de l’alumnat. Aquestes activitats, en format de píndoles o càpsules breus i contextualitzades, ofereixen al professorat materials preparats per treballar de manera guiada i progressiva les competències digitals.
Reforçar el suport tècnic. Cal garantir la disponibilitat de personal tècnic qualificat, per atendre de manera àgil i eficient les incidències derivades de l’ús dels dispositius digitals i de les infraestructures tecnològiques. Aquest suport ha de ser estable, dimensionat segons les necessitats del centre i accessible durant la jornada escolar.
Preveure mecanismes de control de l’ús dels dispositius digitals escolars, especialment en l’àmbit domèstic. Es fa necessari establir mecanismes de regulació i control que minimitzin els riscos de mals usos, tant dins com fora del centre, i que reforcin el paper de les famílies en l’acompanyament digital de l’alumnat.