Vés al contingut

Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)

Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) són programes dirigits a joves aturats que no han obtingut el graduat en ESO que estan finançats pel Servei d'Ocupació de catalunya (SOC) i portats a terme amb la col·laboració d’altres organismes, com ara el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ajuntaments o entitats de formació.

L’avaluació se centra en les modalitats específiques dels PQPI: els PQPI-S (subvencionats) i el FIAP (Formació i Aprenentatge Professional). S’ha portat a terme mitjançant dues aproximacions analítiques que es complementen entre si: una anàlisi qualitativa, amb entrevistes a informants clau d’ambdós programes (gestors, educadors, beneficiaris...), que pretenen copsar la visió d’aquestes persones sobre el funcionament en la pràctica d’aquests programes; i mitjançant l’explotació de les bases de dades disponibles, una anàlisi quantitativa que explora tant algunes qüestions relacionades amb la implementació del programa (grau de cobertura, característiques dels beneficiaris...) com les relatives als seus impactes educatius i laborals.

Documents

Àmbit del programa
Educació
Tipus d'avaluació
Impacte
Implementació
Període d'anàlisi
2008 - 2011
Avaluació encarregada per
Departament d'Ensenyament - Generalitat de Catalunya
Analistes
Jaume Blasco
David Casado
Federico Todeschini
Lluís Ferrer
Carolina Costa

expand_more Objectius

Conèixer el funcionament dels PQPI i els seus impactes.

expand_more Resultats

Les principals modalitats de PQPI, que inclouen els PQPI-Subvencionats (PQPI-S),els PQPI-FIAP i PQPI-PTT, no tant sols comparteixen formalment la consideració d’ensenyament reglat des de l’aprovació de la llei 12/2009(LEC), sinó que els agents que els porten a terme en descriuen els objectius estratègics de forma clarament coincident.
Els programes s’organitzen, es gestionen i es financen mitjançant mecanismes força diferents. Aquestes diferències entre els programes avaluats, els PQPI-S i els PQPI-FIAP, tenen conseqüències substantives: afecten el grau de cobertura territorial que ofereixen uns i altres, la selecció de participants i el moment d’inici de les activitats, entre d'altres aspectes.
Existeixen desequilibris territorials, que s’observen tant en els PQPI-S com en els PQPI-FIAP, en relació al rol que juguen els anomenats factors d’oferta en el procés. Les taxes d’abandonament dels PQPI-S són 20 punts percentuals inferiors a les dels PQPI-FIAP, on el finançament depèn del volum de la matrícula inicial.
Tant els PQPI-S com els PQPI-FIAP són efectius fomentant el retorn al sistema educatiu.
Existeixen diferències importants entre els dos programes analitzats. D’una banda, els FIAP sembla que són més reeixits a l’hora de fomentar el retorn al sistema educatiu per a completar l'ESO, mentre que els PQPI-S tenen impactes superiors pel que fa a la matriculació en CFGM.

expand_more Recomanacions

Repensar l’estructura global del PQPI i valorar la conveniència de continuar oferint un mateix programa amb tres tipus de configuracions alternatives. Tendir a fusionar la gestió i el finançament dels PQPI en un sol programa, amb la participació dels agents que escaigui (SOC, Departament d’Ensenyament i ajuntaments).
Planificar l’oferta conjunta de PQPI-S, PQPI-FIAP i PQPI-PTT mitjançant un procediment que permeti generar cobertures territorials més equilibrades que les actuals.
Desenvolupar un sistema d’informació municipal que contingui, entre altres, les taxes d’atur juvenil i les de fracàs escolar. A tal efecte, n’hi hauria prou amb vincular el
Padró Municipal amb les bases de dades del Departament d’Empresa i Ocupació i les del Departament d’Ensenyament.
Eliminar el mecanisme de concurrència competitiva que actualment s’utilitza en el cas dels PQPI-S i substituir-lo per l’establiment de convenis amb centres prèviament acreditats per preservar la qualitat de l’ofert, evitant els efectes negatius sobre l’equilibri territorial que genera l’actual sistema.
El gran repte passa per dissenyar un esquema d’incentius que permeti conciliar equitat i eficiència: d’una banda, proporcionar el programa a tothom que reuneixi els requisits d’entrada i, d’altra banda, maximitzar la probabilitat que els alumnes participants completin el curs. Estudiar el desenvolupament d’un esquema que remuneri als centres d’acord al perfil de l’alumnat atès, atorgant un major finançament per als alumnes més “complicats”, i simultàniament introduir un sistema de bonus ex-post vinculat al grau d’èxit aconseguit pels centres.
Introduir l’avaluació des de l’inici del disseny de les innovacions i dotar-les d’un caràcter prospectiu. Optar per proves pilot amb caràcter experimental.

Documents

Relacionats

Què és avaluar?