Servei Local de Teleassistència (SLT)

El propòsit fonamental del Servei Local de Teleassistència  (SLT), com a servei d'atenció domiciliària, és fer possible que persones que no requereixen atenció permanent i presencial, però que tenen el risc de ser institucionalitzades (ingressades en un centre de dia o residència), puguin continuar vivint en l'entorn habitual gràcies a la seguretat que el servei els proporciona.

L'avaluació es basa en tres aproximacions complementàries: una revisió de la literatura internacional, una anàlisi qualitativa, amb entrevistes a informants clau del programa i l'explotació de les bases de dades disponibles.

Analitzar diverses qüestions relatives a la implementació del Servei Local de Teleassistència (SLT): quina cobertura ofereixen els diversos municipis, quines característiques tenen les persones que reben aquest servei o quin paper juguen els copagaments en el finançament del servei, entre d'altres.
Valorar si els impactes que s’esperen del SLT, com ara la disminució en les taxes d’institucionalització prematures, s’estan assolint en la pràctica o no.
En els darrers 5 anys tots els municipis de la província de Barcelona han vist incrementades llurs taxes de cobertura del SLT.
La teleassistència resulta cost-efectiva, segons la literatura internacional.
L’anàlisi quantitativa ha posat de manifest l’existència de trajectòries d’ús del servei força dilatades en el temps.
Alguns treballadors socials veuen en els copagaments una via per fer disminuir les llistes d’espera.
S'identifiquen dos tipus de beneficis: els individuals i els sistèmics.
Evitar utilitzar ràtios de cobertura simples (usuaris/població amb 65 anys) per assignar els recursos entre els municipis. Construir indicadors que permetin analitzar fins a quin punt l’oferta de cada municipi permet minimitzar l’existència de persones amb necessitats no-cobertes.
Elaborar perfils més concrets que es basin en els resultats d’avaluacions d’impacte rigoroses, tot i que fins a tenir-los es suggereix mantenir la direcció actual i seguir prioritzant aquelles persones que viuen soles i preserven un grau d’autonomia elevat.
Fer una prova pilot per tal de testar les possibilitats de desenvolupar un sistema d’audits aleatoris d’alguns dels usuaris per detectar estades innecessàriament llargues, i establir els incentius adequats a l’empresa proveïdora per tal de reportar aquests casos.
Els copagaments podrien esdevenir un mecanisme alternatiu per reduir l’abast de les estades innecessàriament llargues. L’anàlisi dels sistemes de copagament exigeix millorar la quantitat i la qualitat de la informació actualment disponible sobre aquells municipis que ja els apliquen.
Vincular les bases de dades utilitzades en aquest estudi, i més concretament l’enquesta MaP i el registre d’usuaris del SLT, amb una de les bases de dades del Departament de Benestar Social i Família: l’anomenada ARP (Assignació de Recursos Públics), que conté informació sobre tots els usuaris dels principals serveis especialitzats per a gent gran finançats públicament (residències, centres sociosanitaris, centres de dia, etc.). Aquesta vinculació permetria avaluar rigorosament l’impacte del SLT sobre l’ús posterior d’aquests altres serveis.
Introduir l’avaluació des de l’inici del disseny de les innovacions i dotar-les d’un caràcter prospectiu.
Explotar la variabilitat municipal com a font per a detectar impactes.