Fons d'ajuts d'emergència social per a infants menors de 16 anys

L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el desembre de 2014 un “pla de rescat social”, en un context de crisis econòmica i elevades taxes de pobresa a la ciutat, que incloïa  una dotació de 9,2 milions d'euros per al 2015 destinata a un programa d’ajuts per a infants i joves 0-16 anys en situació de pobresa i risc d’exclusió social. El fons es va concretar en una subvenció de 100 euros mensuals a través d'una targeta per a un període d’un any i per a despeses en alimentació, material escolar, higiene i roba.

L'avaluació fa ús de registres administratius i l'Enquesta de Condivcions de Vida per conèixer l'eficiència de fons i dimensionar l'impacte de l'ajut en treure infants del risc de pobresa.

Conèixer l’eficiència del fons en el targeting establert, és a dir, l'adeqüació del perfil d'usuaris beneficiaris
Analitzar la cobertura i distribució territorial de l’ajut i descriure les característiques socials i econòmiques de les famílies perceptores
Dimensionar l’impacte de l’ajut en termes de treure infants del risc de pobresa.
Recollir en una revisió de la literatura sobre les prestacions econòmiques a famílies amb infants els elements que ajudin a millorar o justificar el disseny de futures versions del fons.
Assenyalar les fortaleses i febleses tant del disseny com de la implementació de l’ajut identificades pels tècnics que han tingut la responsabilitat
Per a algunes famílies l’ajut ha relaxat la relació amb serveis socials i ha permès sortir d’una dinàmica de regateig, centrar-se en el pla de treball i pensar, més enllà de les urgències, a mig i llarg termini.
L’ajut dóna a les famílies autonomia perquè s’autogestionin i puguin prendre opcions de consum sense control dels serveis socials, la qual cosa les dignifica i normalitza.
Alguns participants opinen que malgrat no és el tipus d’ajut que, racionalment, haguessin preferit, ni el que millor atén les necessitats de les famílies amb infants, ajuden significativament en un moment en què ha crescut el nombre de famílies en situació de pobresa.
L’ajut ha interferit negativament, en alguns casos, pel que fa als plans de treball, i les famílies han deixat de voler seguir el treball amb serveis socials perquè ja obtenien els diners que necessitaven sense condicions.
Augmentar el personal administratiu en els centres de serveis socials per a realitzar la tramitació d’ajuts i prestacions i així permetre que els treballadors socials puguin centrar-se en les tasques pròpies de l’atenció personalitzada i el seguiment de les necessitats dels ciutadans.
Possibilitar la tramitació de l’ajut en qualsevol moment de l’any. Amb aquesta mesura es podria reduir la retroactivitat, no estaria subjecte a les convocatòries anuals i orientaria l’ajut cap a un dret ciutadà.
Definir amb major concreció el catàleg de despeses, ampliant-lo o bé no restringint-ne les despeses. Els participants suggereixen clarificar el tipus d’usos permesos, i ampliar-los a despeses relacionades amb el benestar de l’infant actualment no cobertes. Alguns professionals suggereixen eliminar els condicionants i permetre una major autonomia a la família, considerant, a més, que els serveis socials tampoc tenen capacitat per controlar i gestionar el mal ús de l’ajut.
Definir amb major claredat les etapes, el calendari, l’objectiu i el missatge de l’ajut. D’aquesta forma tant els professionals de serveis socials com els sol·licitants i beneficiaris serien més conscients del funcionament i l’objectiu de l’ajut.