dj., 08/11/2018 - 10:05

Ivàlua aporta indicadors i eines per mesurar la pobresa energètica i abordar-ne la seva complexitat

  • L’informe d’Ivàlua s’emmarca en l’avaluació de necessitats encarregada pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’aportar coneixement per al disseny i implementació de polítiques públiques per abordar aquest fenomen
  • Es tracta d’una avaluació exhaustiva sobre pobresa energètica que identifica diferents definicions de la problemàtica, en quantifica els afectats en base a aquestes definicions, en recull les causes i fa una aproximació de la seva afectació territorial
  • L’estudi xifra les llars afectades per la pobresa energètica entre 225.000 i 579.000 a Catalunya, el que representa més del 7,5% de les llars catalanes.
  • L’avaluació aporta dades valuoses a la Taula de la Pobresa Energètica, impulsada pel Departament de Treball, Afers Socials i Família, i contribuirà a dissenyar el Programa d’intervenció integral contra la pobresa energètica previst en el Pla de Govern.
  • Els resultats d’Ivàlua es presentaran al 2n Congrés Català de Pobresa Energètica (Barcelona, 8-9/11/2018)

 

Ivàlua, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, acaba de publicar l’informe Abast de la pobresa energètica a Catalunya. Causes, conseqüències i possibles polítiques per mitigar-la, que aporta indicadors i eines molt valuosesper conèixer i aproximar-se a la problemàtica de la pobresa energètica a Catalunya.

L’informe identifica sis definicions diferents del fenomen en virtut de les quals es poden quantificar les llars afectades entre els 225.000 i els 579.000, el que representa que com a mínim el 7,5% de les famílies catalanes pateixen el problema. L’estudi, elaborat pels analistes d’Ivàlua Federico Todeschini (coordinador), Anna Segura, Ramón Sabes i Núria Comas,també recull les causes i fa una aproximació de la seva afectació territorial per comarques.

L’avaluació, que es basa en dades del 2015 i dibuixa una evolució del fenomen des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2008, a més d’actualitzar i aprofundir l’anàlisi fet en un informe previ d’Ivàlua. Segons aquestes dades, el 2015 un 8,7% de les famílies a Catalunya (258.000 famílies) declarava que no podia mantenir la llar a una temperatura adequada durant l’hivern (es considera que la temperatura mínima de confort ha de ser d’un mínim de 18 a 21 graus en funció de la temperatura exterior de l’habitatge). En el punt més alt de la crisi econòmica, però, la proporció va pujar fins al 10,9% de les llars catalanes.

El 9,3% de les famílies de Catalunya (275.000 famílies) feien una despesa energètica massa baixa donades les característiques de la llar i un 11,7% (344.000) quedaven amb una renta familiar per sota el llindar de la pobresa un cop pagades les factures energètiques. D’altra banda, un 7,7% del conjunt de les famílies a Catalunya (226.000 famílies) i, més concretament, un 12,2% de llars en risc de pobresa, s’havien endarrerit en el pagament dels serveis energètics, endeutant-se amb l’empresa proveïdora.

 

Territorialització del fenomen per comarques

 Ivàlua ha desenvolupat un model d’aproximació de la incidència de la pobresa energètica per territoris que busca capturar la diversitat intercomarcal pel que fa a la vulnerabilitat energètica de les seves llars, i que està construït tenint en compte la població, la taxa de pobresa, el nombre de dies amb temperatures sota zero i la qualitat de l’estoc d’habitatges de cada comarca. Segons aquesta estimació, les comarques amb un percentatge superior de llars afectades són el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Baix Ebre, el Tarragonès i la Cerdanya, i les menys afectades el Pla de l'Estany, el Bages, la Segarra, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat. Es poden consultar dades específiques desglossades de tots els territoris a l’informe.

 

 Aportació de dades per combatre la pobresa energètica

L’estudi d’Ivàlua s’emmarca en l’avaluació de necessitats encarregada pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’aportar coneixement per al disseny i implementació de polítiques públiques per abordar aquest fenomen. En aquest sentit, aporta dades molt rellevants sobre les causes, els afectats globals i per territoris, les conseqüències i, a partir de l’anàlisi d’experiències que s’han dut a terme en altres països per respondre a aquest fenomen,  evidències que poden ser útils per resoldre el problema a Catalunya. Aquest coneixement servirà per aportar dades sobre la problemàtica a la Taula de la Pobresa Energètica, impulsada pel Departament de Treball, Afers Socials i Família, i contribuirà a dissenyar el Programa d’intervenció integral contra la pobresa energètica previst en el Pla de Govern.

Les conclusions d’aquest informe d’Ivàlua es presentaran al 2n Congrés Català de Pobresa Energètica que tindrà lloc a Barcelona el 8 i 9 de novembre.

 

LA PROBLEMÀTICA DE LA POBRESA ENERGÈTICA

 Aspectes generals

 

Definició

La pobresa energètica, de manera genèrica, es defineix com una situació en la qual una família té dificultats per adquirir els serveis bàsics d’energia a un cost assequible.

 

Comportaments

La problemàtica a la pràctica es manifesta amb comportaments que condueixen a les famílies a haver de reduir el consum energètic per sota del nivell necessari per cobrir les necessitats energètiques bàsiques; reduir el consum d’altres béns i serveis per poder fer front a la factura energètica; o bé endeutar-se per fer front a les factures.

 

Variables

El risc d’estar en situació de pobresa energètica depèn de tres variables clau i de com aquestes variables interactuen entre elles:

  • Les necessitats energètiques de la llar segons la seva ubicació i les seves característiques constructives i d’aïllament
  • La factura energètica segons el tipus d’aparells d’escalfament i el seu consum
  • La renda familiar disponible per fer front a aquestes despeses

 

Conseqüències

Més enllà de la manca sensació de confort, la pobresa energètica comporta conseqüències negatives tant sobre la salut física i mental dels adults com en el desenvolupament dels nens i joves, ja que està associada amb l’increment de la incidència de malalties respiratòries i amb altres afeccions com l’artritis i el reumatisme; amb la dificultats en els nadons per guanyar pes; i amb problemes de salut mental en adolescents, entre d’altres. També agreuja l’exclusió social dels qui la pateixen, generalment famílies desfavorides que acumulen una nova dificultat. 

 

Recomanacions de l’informe d’Ivàlua

 L’informe d’Ivàlua conclou amb unes recomanacions que han de servir per millorar la diagnosi i afrontar les solucions del problema.

 

  • Avançar en la definició formal de pobresa energètica i establir indicadors per fer-ne un seguiment

La manca d’una definició acordada implica la inexistència d’una convenció sobre quina és la millor manera de quantificar aquest fenomen.

Establir una definició formal ha de permetre, d’una banda, decidir quin o quins dels indicadors disponibles són el més adients per mesurar la pobresa energètica a Catalunya i, de l’altra, poder fer seguiment de l’evolució de la problemàtica.

  • Entendre les causes de la pobresa energètica a Catalunya com a primer pas per combatre-la

Identificar els determinants d’aquesta problemàtica és clau per poder dissenyar i implementar polítiques adequades. En aquest sentit, l’esforç d’aquesta avaluació per entendre i dimensionar l’abast de la pobresa energètica a Catalunya dóna les primeres propostes per avançar en aquesta direcció.

  • Avaluar adequadament les intervencions que es plantegin

Cal mesurar tant l’impacte com l’eficiència econòmica de les intervencions que es decideixi implementar. Per tal que això sigui factible, caldrà tenir dades suficients que capturin les diverses dimensions de la pobresa energètica i les seves conseqüències. Una bona pràctica per aconseguir-ho és planificar l’avaluació de la implementació i de l’impacte en paral·lel al disseny del programa.

 

Polítiques i programes per fer-hi front 

Atesa la gravetat del problema i el seu impacte sobre els sectors més desfavorits de la societat, les diferents administracions públiques europees han engegat iniciatives i polítiques per pal·liar o almenys minorar les conseqüències negatives de la pobresa energètica.

En ser una problemàtica multidimensional, els diferents tipus de polítiques i programes que es porten a terme es dirigeixen a atacar les diferents causes de la pobresa energètica:

  • Mesures de suport financer per subvencionar part de la despesa energètica dels habitatges
  • Mesures d’eficiència energètica que incideixin en la reducció del consum d’energia a les llars
  • Provisió d’informació, apoderament i protecció dels consumidors per ajudar-lo a millorar els patrons d’ús i contractació d’energia per reduir-ne el cost.