Presentació d’evidències i debat sobre l’absentisme escolar a la propera aula oberta de Què funciona en educació?
L’absentisme escolar empitjora les oportunitats educatives i socials d’infants i adolescents que tenen una probabilitat molt superior d’obtenir pitjors resultats acadèmics i/o abandonar els estudis. A la propera aula oberta de Què funciona en educació? es presenta la revisió d’evidències de la investigadora Sheila González, la professora de la UAB Maribel Garcia ho contextualitza al nostre entorn i experts ho posen a debat.
Projecte: Què funciona en educació?
Aula oberta: Faltar a classe: què funciona en la lluita contra l’absentisme escolar
Data: Acte ajornat a causa de les mesures preses per la gestió del COVID-19. Properament informarem de la nova data.
Lloc: Palau Macaya (Barcelona)
L’absentisme escolar té conseqüències negatives directes sobre les oportunitats educatives i socials d’infants i adolescents. Els alumnes absentistes tenen una probabilitat molt superior als que no ho són d’obtenir pitjors resultats acadèmics i abandonar els estudis. En darrera instància, l’absentisme s’associa al manteniment de conductes de risc o delictives i a majors taxes de desocupació.
Sabem també que l’absentisme escolar afecta principalment a alumnes procedents d’entorns socialment desafavorits, però també a alumnes escolaritzats en centres amb pràctiques disciplinàries rígides o mancances en l’atenció a la diversitat. L’absentisme escolar és, per tant, un mecanisme de reproducció de les desigualtats socials en educació.
Ens trobem davant d’un problema invisible i amb moltes manifestacions. D’una banda, són pocs i incomplets els registres que el documenten. Per exemple, tot i que les estadístiques oficials del Consorci d’Educació de Barcelona recullen un 1,4% d’alumnat amb faltes regulars a l’educació obligatòria (primària i secundària) a la ciutat de Barcelona, altres estudis l’han situat per sobre del 10%, arribant a superar el 30% en alguns centres.
D’altra banda, si bé podem definir l’absentisme escolar com la falta no justificada d’assistència a classe que es produeix de forma sostinguda o crònica, és cert que dins d’aquesta definició s’engloben situacions molt variades: faltes puntuals periòdiques, retards crònics, períodes llargs de no assistència, assistència intermitent, assistència selectiva a les assignatures, etc.
Tractant de donar resposta a aquesta amalgama de situacions, trobem una diversitat també àmplia d’intervencions, que es poden diferenciar en funció del seu enfocament (preventiu o correctiu), la seva durada (des d’una setmana fins a anys), l’etapa educativa on es desenvolupa, l’àmbit d’aplicació (escolar, comunitari o judicial), les administracions implicades, els instruments d’intervenció (suport escolar, seguiment i sancions, teràpies, incentius...), etc.
A Catalunya no disposem a dia d’avui d’avaluacions i evidències sòlides sobre l’efectivitat d’unes i altres mesures. És per això que convé conèixer i posar en context què ens diu l’evidència internacional sobre aquesta qüestió. Què sabem sobre l’efectivitat d’aquestes intervencions? Quines funcionen millor? En quines condicions? Per a quins col·lectius i tipus d’absentisme? I, sobretot, què podem fer per avançar a casa nostra cap a actuacions més efectives de lluita contra l’absentisme?
La finalitat del debat que aquí anunciem és donar resposta a aquests interrogants. El debat serà presentat per Marc Balaguer, director d’Ivàlua, i moderat per Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.
En una primera part de l’acte, es presentarà la revisió d’evidències elaborada per Sheila González (investigadora de la UAB). Aquest informe sintetitza les conclusions d’avaluacions internacionals sobre els impactes en la reducció de l’absentisme que tenen diferents programes i maneres d’abordar el problema. Aquest informe serà contrastat per Maribel Garcia (professora de la UAB), qui presentarà les claus per aterrar aquestes evidències i àmbits de millora al nostre context.
En la segona part de l’acte, comptarem amb una taula rodona on hi participaran professionals i experts en la matèria procedents de diferents àmbits d’intervenció.
Aquest debat està organitzat per Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill en el marc de la iniciativa Què Funciona en Educació, una aposta per aportar evidència científica al debat sobre la política i la pràctica educativa, connectant el rigor analític amb els reptes educatius plantejats al nostre país. L’accés a l’acte és lliure i gratuït, amb inscripció prèvia. El debat es podrà seguir en directe per streaming i també via Twitter amb el hashtag #EduEvidències.
Coordinació Ivàlua: Jordi Sanz / Carla Cordoncillo
Coordinació Fundació Bofill: Miquel Àngel Alegre / Núria Comas