Mié, 11/12/2019 - 01:00

L'aprenentatge basat en projectes millora significativament els resultats de l'alumnat de primària i secundària

Ivàlua potencia la formació en avaluació amb l'objectiu d'ampliar la comunitat d'avaluació

L'efecte positiu de l'aprenentatge basat en projectes (ABP) és superior al d'altres mesures com la reducció de ràtios o el reforç individual

Els beneficis de l'ABP s'observen en els resultats acadèmics (sobretot en l'àmbit lingüístic i social) i en la satisfacció de l'alumnat envers l'experiència educativa

Els programes d'ABP tenen més impacte quan s'hi destinen més de dues hores setmanals entre sis i vuit setmanes i quan s'utilitzen tecnologies digitals

Perquè l'ABP funcioni calen canvis globals a nivell de centre, un professorat format i el recolzament de l'administració a la innovació educativa

 

Publicació QFE 16.Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes?

Nota de premsa

 

En el marc de l’estratègia ‘Escoles d’Evidència, la recerca per a la millora educativa’, el Departament d’Educació, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill presenten una síntesi d’evidència del projecte Què funciona en educació? que revisa els resultats de 300 estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte que tenen diferents enfocaments i programes de treball per projectes sobre el rendiment i els aprenentatges de l’alumnat. Els resultats d’aquesta revisió ?? la més extensa sobre el tema feta fins ara ?? es presentaran en un acte a l’Espai Francesca Bonnemaison, el proper dijous 12 de desembre a les 17.30 h.

 

El CONTEXT | El treball per projectes: molta innovació, poca avaluació

Els darrers anys estem vivint a Catalunya una forta onada d’innovació o actualització educativa. Aquest procés es fa evident en l’auge de diferents pedagogies o formes de treballar a l’aula que depassen la fórmula tradicional de la classe magistral i el docent com a transmissor jeràrquic de coneixements tancats. Si bé aquest és un procés de transformació que segueix ritmes molt desiguals en funció de les realitats dels diferents centres educatius, plantejaments i pràctiques, com l’aprenentatge significatiu i experiencial, la personalització, el blended learning, la gamificació, el treball cooperatiu i socioemocional, entre d’altres, tenen cada cop més presència a les aules.

El treball per projectes ha esdevingut la punta de llança de tot aquest moviment de transformació educativa. Entenem que els alumnes treballen per projectes quan desenvolupen col·laborativament i amb un alt grau d’autonomia una sèrie de tasques dissenyades des d’uns objectius pedagògics concrets i encaminades a la resolució de problemes significatius. Per exemple, un projecte es pot orientar a donar resposta a la manifestació d’un trastorn conductual o emocional (símptoma de depressió, ansietat, aïllament...) en el cas d’un hipotètic company de classe, i pot finalitzar en la realització i exposició pública d’un informe mèdic. Pel camí, es planifiquen tasques de treball cooperatiu per indagar sobre possibles causes orgàniques i socials del “desordre”, comparar estadístiques (prevalences), analitzar patrons i consums de risc, revisar i discutir possibles tractaments, organitzar l’exposició de forma assertiva i empàtica... Tot plegat pot posar en pràctica competències de diferents àrees curriculars, així com habilitats transversals (treball en grup, planificació, autonomia...).

El treball per projectes admet múltiples aplicacions, i a la pràctica ha estat desenvolupat de formes ben diverses per part dels centres i docents: en el marc d’una assignatura o com a projectes globalitzats, amb durades variables, amb diferents tipus d’autonomia i treball cooperatiu entre els alumnes, productes resultants de molt diversa índole, distintes estratègies de seguiment i avaluació dels aprenentatges, amb concrecions diverses segons l’edat i el perfil d’alumnes, entre d’altres.

Per tant, entre les escoles que han fet l’aposta pel treball per projectes trobem un panorama d’intervencions ben heterogeni. I de la mateixa manera com succeeix amb bona part de les intervencions que s’apleguen sota la categoria d’innovació educativa, a dia d’avui la promoció d’unes o altres aplicacions del treball per projectes ha tingut ben poc en compte l’evidència internacional sobre la seva efectivitat. Alhora, a Catalunya tampoc disposem d’estudis que avaluïn l’impacte del treball per projectes sobre els resultats i els aprenentatges del nostre alumnat.

Si volem aprofitar el moment d’innovació que viu una part important de la xarxa escolar catalana i avançar cap a la promoció d’unes metodologies de treball per projectes que realment permetin fer un salt de qualitat i equitatiu en els aprenentatges de l’alumnat, necessitem conèixer quines d’aquestes metodologies funcionen millor, en quins contextos i per a quin perfil de centres i alumnes. I necessitem la millor evidència disponible en la qual basar aquest coneixement.

 

L’INFORME | “Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes?”

Amb l’objectiu d’informar el debat sobre com avançar cap un marc d’innovació educativa que sigui efectiu, equitatiu i sostenible, el Departament d’Educació, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill han promogut un informe que revisa els resultats de 300 estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte que té sobre els resultats de l’alumnat un dels pilars de l’actual moviment de transformació educativa: l’aprenentatge basat en projectes.

Les principals conclusions d’aquest informe són (més detalls a l’annex):

L’evidència demostra que l’aprenentatge basat en projectes (ABP) té un impacte positiu destacable en el rendiment acadèmic de l’alumnat. Aquest impacte és superior al de mesures com la reducció de ràtios a l’aula o el reforç individual, i similar a l’efecte de l’avaluació amb feedback formatiu als estudiants.

L’ABP es mostra igualment efectiu a l’educació primària i a la secundària, i té un impacte positiu en totes les àrees curriculars, especialment en l’àmbit de les llengües, les ciències socials i en el tecnològic.

Els beneficis de l’ABP s’observen també en l’increment de la satisfacció de l’alumnat envers l’experiència educativa.

Alguns estudis demostren que l’ABP pot ser una metodologia efectiva en el treball de competències complexes com la planificació, treball en equip, resolució de problemes i presa de decisions.

Manca evidència per determinar l’efecte que pot tenir l’ABP sobre el pensament crític o la creativitat, així com per establir possibles efectes diferencials en funció del perfil socioeconòmic i el gènere dels alumnes.

En particular, l’ABP és més efectiu quan:

El seu desenvolupament s’acompanya de: a) lideratge i canvis globals a nivell de centre; b) suport especial a l'alumnat desafavorit; c) professorat format en metodologies de treball per projectes; d) coordinació entre el professorat i combinació amb sessions magistrals instructives; e) suport de l'administració.

S'hi destinen més de dues hores setmanals entre sis i vuit setmanes i quan s'utilitzen tecnologies digitals.

 

L’ACTE | Aula Oberta: Aprenent per projectes: estratègies i programes que funcionen

Els resultats ampliats de l’estudi d’evidències internacionals s’exposaran en l’Aula Oberta “Aprenent per projectes: estratègies i programes que funcionen”, un acte públic que tindrà lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison, a les 17.30h.

L’acte comptarà amb una taula rodona amb la presència de César Coll, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació a la Universitat de Barcelona; Núria Borràs, mestra de l’Escola Riera de Ribes i membre i formadora de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Jesús Moral, Subdirector general d'Innovació i Formació del Departament d'Educació.

La presentació de l’estudi anirà a càrrec del seu autor, Marc Lafuente, investigador a l’Escola Politècnica Federal de Lausana. També s’hi presentaran les conclusions d’un seminari de treball de 30 persones expertes –equips directius i docents de centres, experts universitaris i administració educativa– al voltant de com aquestes evidències s’haurien de llegir i traslladar al nostre context. Sergi del Moral, cap d’estudis de l’Institut-escola Les Vinyes de Castellbisbal, serà l’encarregat de fer aquesta contextualització.

 

En el debat es plantejaran preguntes clau al voltant del treball per projectes: 

En quina mesura funciona l’aprenentatge basat en projectes?

Com són els programes i els models que aconsegueixen un major impacte sobre les competències i els resultats dels alumnes?

Què ens diu l’evidència internacional de tot plegat? I què ens diu la pròpia experiència?

Com podem avançar a Catalunya cap a models i aplicacions del treball per projectes efectius i sostenibles? Quins recursos professionals, organitzatius i materials es requereixen per fer-ho possible?