Pasar al contenido principal

Prestació econòmica universal per infant a càrrec

La Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies, estableix que el primer objectiu de la prestació econòmica és reduir la bretxa entre la fertilitat actual i la desitjada, atès que “la majoria de pares i mares desitjarien tenir més fills dels que tenen”, i és “la manca de recursos econòmics [que] ha portat moltes famílies a tenir menys fills per tal de mantenir els nivells de benestar”. La Llei també fa referència a l’objectiu de millorar el benestar i la qualitat de vida de les famílies, prevenir la pobresa infantil, i fomentar “la igualtat d’oportunitats de les famílies amb més càrregues respecte a la resta de ciutadans".

La metodologia emprada és principalment de dobles diferències, és a dir, es compara l’evolució de les variables d’interès en la població pertinent a Catalunya, abans i després de la introducció o expansió de la prestació, utilitzant com a “grup de control” la població equivalent d’altres Comunitats Autònomes que no van introduir reformes similars en la mateixa època.

Esclarir en quin grau les prestacions són efectives per amortir les dificultats que els ciutadans troben per tenir el número de fills que desitgen i, en conseqüència, per incrementar la fertilitat.
Avaluar de forma empírica l’impacte de la prestació per fill a càrrec de Catalunya, que es va introduir l’any 1999 i va a passar a ser universal l’any 2003.
Diversos estudis han identificat un impacte positiu de les prestacions econòmiques per infant a càrrec, estadísticament significatiu, però força petit, sobre els indicadors de fertilitat, i encara aquest impacte sembla estar més associat a un avançament de la maternitat que a un increment genuí del número de fills per dona.
Pel que fa a l’impacte de la prestació per fill a càrrec de Catalunya, els resultats suggereixen que la prestació va tenir un impacte positiu i significatiu sobre la taxa de fecunditat a Catalunya, que va poder augmentar entre un 5 i un 6% anual com a conseqüència de l’ajuda. Aquest efecte es deriva, principalment, d’un augment en la natalitat entre dones de nivell educatiu baix (i mitjà).
La família “mediana” que va rebre l’ajuda l’any 2008 comptava amb una renda neta anual d’entre 30.000 i 32.000 euros i, per tant, la prestació va suposarvi un augment de la seva renda disponible d’un 2%, aproximadament.
Prioritzar l’accessibilitat a les places de guarderia per als menors de 3 anys en el marc del conjunt de polítiques de família.
Introduir un criteri de progressivitat segons l’ordre del fill, a fi d’incrementar l’impacte de la prestació sobre la fertilitat en el marc de les prestacions per infant a càrrec.
Introduir un llindar de renda per a la percepció de la prestació combinat amb el requisit de participació en el mercat laboral de la mare a partir del segon any de vida del fill, en la mesura que l’objectiu a prioritzar sigui la garantia del benestar de les famílies i infants amb menys recurso.
Introduir la progressivitat de manera que la quantitat de la prestació hauria de disminuir a mida que augmentés la renda de la família, per evitar en la mesura del possible el frau (o els incentius “perversos”) entorn del llindar de renda