Revisió empírica de l’efectivitat dels principals programes en l’àmbit de l’OCDE

Aquesta revisió d’evidència internacional va servir com a document de suport per a la tasca del govern de Catalunya de revisar i, potencialment, (re)dissenyar l’agenda de polítiques actives d’ocupació. El document consta de dues parts: primera, una breu descripció de la situació dels joves en els mercats laborals de diversos països; i segona, una anàlisi dels coneixements existents sobre l’efectivitat dels programes d’ocupació, centrada especialment en els joves. L’article repassa la manera en què s’ha generat aquest coneixement i presenta els principals models derivats de les dades empíriques existents.

Les avaluacions dels programes actius de promoció de l’ocupació als països de l’OCDE mostren que els joves són un públic objectiu que presenta particulars dificultats d’assistència efectiva.
Els pocs programes per a joves que sembla que funcionen bé són aquells que tenen un disseny de caràcter més integral i són més intensius en la seva aplicació. Els dos exemples més destacats de programes per a joves que han reeixit als països de l’OCDE són Jobs Corps als Estats Units i el New Deal for Young People (NDYP) al Regne Unit.
Els programes de subvencions també semblen ser efectius, mentre que no ho són els programes d’ocupació pública. Aquests últims sovint poden mostrar, fins i tot, efectes negatius de la intervenció.
Un dels resultats generals obtinguts per les investigacions sobre els programes actius d’ocupació és que és millor intervenir d’hora que tard.
Investigacions recents indiquen que els programes de formació semblen assolir la màxima efectivitat quan tenen una durada d’uns 4-5 mesos, i que les intervencions més llargues no afegeixen nous impulsos al comportament ocupacional posterior a la intervenció dels participants.
La literatura sobre l’avaluació de polítiques actives d’ocupació demostra que calen més esforços per generar avaluacions sobre polítiques actives d’ocupació dirigides a joves. Són molts els interrogants que encara continuen oberts. Per exemple, la majoria de les avaluacions se centren en els impactes a curt i mig termini, i poc se sap dels efectes a llarg termini dels programes.