Renda Garantida de Ciutadania amb Perspectiva d'Infància i adolescència
La pobresa infantil és un problema social de primer ordre que compromet el benestar i futur de molts infants i perpetua les desigualtats socials. A Catalunya, la principal política de garantia d’ingressos és la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Es tracta d’una prestació monetària que es calcula en funció del nombre de membres de la llar, amb l’objectiu implícit de combatre la pobresa infantil mitjançant la protecció de la unitat familiar.
Ivàlua ha avaluat el disseny i la implementació de l’RGC des de la seva posada en marxa al setembre de 2017. En aquest informe s’analitza la capacitat de l’RGC per combatre la pobresa infantil i veure en quina mesura, el seu disseny actual i la seva implementació són adequats per protegir la infància.
Avaluar la capacitat de l’RGC per abordar la problemàtica de la pobresa infantil en termes de disseny i implementació.
La cobertura potencial és del 34% per als infants i adolescents en situació de pobresa severa, mentre que arriba al 45% per a la població adulta.
El requisit que més afecta la cobertura és la incompatibilitat de l'RGC amb l’activitat laboral.
La quantia no s’ajusta bé als canvis en la composició de la llar, afectant negativament les llars de més de tres membres.
La falta de coordinació entre l'RGC i l'IMV, pot generar confusió en les famílies perceptores sobre quina és la prestació més beneficiosa i pèrdua d’elegibilitat quan la quantia de l’IMV supera la de l’RGC.
67.011 infants i adolescents han estat beneficiaris de l’RGC en algun moment entre 2021 i 2023.
Durant el període es calcula una taxa de take-up del 73,3% pel conjunt d’infants i adolescents perceptors, això implica que un 27% són elegibles però no reben l’RGC.
El percentatge anual d’infants i adolescents perceptors sobre el total disminueix durant el període, passant del 37,2% al 2021 al 34,9% al 2023.
No s'observen patrons que indiquin un pitjor funcionament de RGC per a la infància i adolescència que per a les persones adultes.
El 66% de les llars amb infants i adolescents continuen en situació de pobresa severa fins i tot després de rebre la prestació, mentre que això només passa en el 4,4% de les llars sense infants.
Millorar la cobertura de l’RGC amb l’ampliació de la compatibilitat laboral de manera progressiva. Aquest requisit és el que més limita l’accés a la prestació. Introduir un model d’estímuls a l’activació, més mesures de suport a la conciliació i mecanismes per facilitar la inclusió de col·lectius més vulnerables pot facilitar la superació de la trauma de la pobresa.
Ajustar l’escala d’equivalència a partir del tercer membre. Adaptar la quantia de manera que augmenti segons els membres de la llar i permeti oferir la protecció adequada a les llars amb infants i adolescents.
Fer automàtic el pagament de l’RGC i de l’IMV per evitar problemes d’encaix entre les prestacions. Millorar l’articulació entre les prestacions i facilitar les transicions que puguin sorgir per la pèrdua d’elegibilitat quan l’IMV supera l’RGC. Facilitar la informació sobre aspectes administratius de la prestació a les famílies i reduir el nombre de tràmits que no siguin necessaris per evitar problemes en la gestió de la prestació.