Vés al contingut

Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes

La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes cerca fer plenament efectiu el dret fonamental segons el qual les dones i els homes són iguals en tots els aspectes de la vida. Donat el caràcter transversal i estructural de la desigualtat de gènere, la Llei emfatitza la necessitat de canvis profunds en molts àmbits i interpel·la i involucra múltiples agents socials i tots els nivells de l’administració pública. El text de la Llei parteix del reconeixement de l’existència de discriminacions i de desigualtats per raó de gènere en tots els àmbits, reconeix els límits de la igualtat formal i parla de la necessitat d’erradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista. D’acord amb aquesta diagnosi planteja diverses accions i instruments per assolir la transformació institucional, l’erradicació de desigualtat i l’eliminació d’estereotips, normes i valors sexistes.

Elaborar la teoria del canvi de la Llei per determinar quins eren els seus impactes esperats, els resultats intermedis previstos i els recursos i actuacions plantejats per aconseguir els impactes esperats.
Analitzar quins instruments i accions s’han desplegat en el marc de la Llei 17/2015.
Analitzar els obstacles, facilitadors i resistències al desplegament de la Llei.
Avaluar l’impacte social de la Llei, és a dir, com i de quina manera ha contribuït a la promoció de la igualtat efectiva de dones i homes en diversos àmbits sectorials.
La Llei ha contribuït a modificar el discurs entorn la qüestió de gènere tant a l’administració com en els àmbits sectorials considerats.
La Llei ha estat un instrument útil per donar centralitat a la qüestió del gènere, ha contribuït a estendre instruments per la promoció de la igualtat i ha possibilitat fer reivindicacions diverses en matèria d’igualtat de gènere.
Han emergit resistències institucionals com, l’insuficient desplegament de recursos per l’execució i seguiment de la Llei i la manca de compromís polític general que han obstaculitzat el desplegament de la Llei, condicionant negativament l’execució d’actuacions i dificultant la possibilitat de traduir la Llei en polítiques concretes.
Entre el personal de l’administració, han emergit resistències individuals com la tendència a responsabilitzar-se de temes de gènere i l’impuls de la Llei ha quedat en mans de tècniques i tècnics amb especial consciència o sensibilitat en temes de gènere.
Les resistències institucionals i individuals han limitat la capacitat transformadora de la Llei.
La Llei ha estat un instrument útil per millorar la igualtat efectiva en termes de visibilitat i reconeixement i poder i presa de decisions.
Les millores en la igualtat efectiva no han estat homogènies segons àmbit, el termes de condicions de vida, salut i universitats es detecta cert estancament de 2015 a 2020.
No s’ha avançat destacadament en termes de reducció de les desigualtats en l’àmbit del treball domèstic i de cures.
Recollir indicadors d’execució d’actuacions en el marc de la Llei i treballar per reduir la bretxa de dades de gènere per recollir indicadors de resultats intermedis que permetin valorar assoliments en clau de transversalitat i assoliments en clau d’accions específiques.
Dotar als organismes i estructures institucionals per la promoció de la igualtat efectiva del rang institucional i els recursos necessaris per consolidar el compromís polític, vèncer resistències i convertir l’administració en agent líder del canvi estructural en matèria d’igualtat.
Fomentar la incorporació de mecanismes proactius per a superar el pes dels rols, estereotips i pràctiques de gènere en espais de poder per tal de superar la visió androcèntrica i intervenir en àmbits amb major desigualtat, com l’àmbit del treball domèstic i de cures.
Infografia Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes