Vés al contingut

Llei 19/2020, d'igualtat de tracte i no-discriminació

L'any 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació. El seu objectiu és establir els principis i regular les mesures i els procediments per garantir i fer efectius els drets a la igualat de tracte i a la no-discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant de qualsevol forma, acte o conducta de discriminació a Catalunya. 

La finalitat d’aquesta Llei, que s'aplica a tot el territori català, tant a persones físiques com jurídiques, així com de l'àmbit públic i privat, és evitar qualsevol de les formes de discriminació relacionada amb els eixos que es recullen a la pròpia Llei (origen, sexe o gènere, orientació o identitat sexual, edat, raça, origen ètnic i color de pell, llengua o identitat cultural, ideologia, conviccions religioses, condició social o econòmica, discapacitat, alteracions de la salut i aspecte físic i indumentària).

Aquesta avaluació es realitza per mandat de la mateixa llei, que estipula en el seu articulat que un cop transcorreguts els dos primers anys de vigència ha de ser avaluada.

Elaborar la teoria del canvi de la llei per determinar quins són els resultats esperats.
Analitzar fins a quin punt les mesures i instruments que planteja la Llei 19/2020 són suficients per erradicar la discriminació i assolir els objectius que planteja la mateixa llei.
Determinar quins instruments i accions s'han desplegat en el marc de la llei 19/2020.
Analitzar la contribució de la llei en l'eradicació de la discriminació.
Analitzar les principals resistències, obstacles i facilitadors que han aparegut al desplegament de la llei.
La Llei estableix unes bases sòlides de reconeixement de l’existència de discriminacions i desigualtats estructurals i inicia el procés d’institucionalització de la polítiques antidiscriminació.
La Llei ha introduït per primera vegada una via administrativa per sancionar discriminacions, tot i que el seu desplegament complet depèn de l’aprovació del Reglament.
Algunes absències i mancances conceptuals han limitat el potencial transformador de la Llei, com la manca de definició i desenvolupament de la interseccionalitat.
El caràcter ampli i abstracte —derivat de la seva vocació de llei paraigua— ha generat problemes d’implementació, ja que no concreta prou obligacions ni responsables. Alhora, moltes de les obligacions que recull ja existien en normativa sectorial. Aquests factors han contribuït a una desresponsabilització dels actors implicats i han reduït la capacitat de desplegar els instruments previstos.
La Llei no s’ha desplegat amb prou intensitat. La manca de planificació estratègica i de mecanismes de coordinació i l’aparició de resistències, han impedit activar els instruments previstos i avançar cap a una revisió transversal de les polítiques públiques. Les actuacions han estat puntuals i fragmentades.
Les mesures de transversalització de la perspectiva d’igualtat de tracte i no-discriminació no s’han consolidat, i s’han centrat sobretot en formacions, sense generar canvis estructurals ni mecanismes estables de seguiment.
L’escassetat de recursos i la inestabilitat jurídica de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació n’han limitat la capacitat de transformació i han bloquejat el Reglament sancionador, fet que ha limitat la reparació integral de les víctimes.
Desbloquejar la situació jurídica de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació i aprovar el Reglament per activar plenament el règim sancionador i els seus instruments.
Impulsar la planificació estratègica i crear estructures estables de coordinació per assegurar corresponsabilitat i desplegar els instruments previstos per la Llei.
Incorporar una perspectiva interseccional clara en una eventual reforma de la Llei per abordar adequadament la interacció entre desigualtats múltiples.
Concretar millor les obligacions, els responsables i els mecanismes operatius de la Llei per evitar desresponsabilització i garantir compromisos clars de desplegament.
Dotar el desplegament de la llei dels recursos humans, materials i polítics necessaris per activar les mesures més transformadores i assegurar la capacitat operativa de les estructures existents.
Enfortir els mecanismes representació i desplegar els de redistribució per reforçar l’equilibri entre les tres dimensions necessàries per a la igualtat efectiva.
Infografia