Ivàlua publica l’informe sobre l’estat de l’avaluació a Catalunya
-
Es tracta del primer estudi exhaustiu que descriu el desenvolupament de les estratègies d’avaluació que s’han impulsat a Catalunya.
-
En els darrers anys, s’ha avançat en el coneixement de l’avaluació de polítiques i la conscienciació sobre la seva importància, tot i que el procés d’institucionalització de l’avaluació és encara molt incipient
-
L’estudi ha estat elaborat pel recercador de la UPF Ivan Cerrillo per encàrrec d’Ivàlua
L’informe sobre l’estat de l’avaluació a Catalunya estudia quina és la situació actual de l’avaluació de polítiques públiques, essencialment quin n’és el grau d’institucionalització i quins són els principals reptes de futur que s’han d’afrontar per fomentar-la. Més enllà de la descripció i l’anàlisi de la situació, l’interès principal de l’estudi és contribuir amb l’evidència generada a informar una estratègia d’avaluació per al conjunt de la Generalitat de Catalunya. En els darrers anys, l’administració pública catalana ha fet esforços per fomentar la incorporació de la pràctica avaluadora en el seu dia a dia. Tanmateix, actualment es desconeix l’estat de desplegament i els assoliments de les estratègies que s’han seguit. És per això que resulta interessant examinar-ne el desenvolupament en el cas català. L’estudi encarregat per Ivàlua ha estat realitzat per Ivan Cerrillo, recercador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, en base a dades obtingudes durant la legislatura XII (dissolta el 22 de desembre de 2020).
Identificació d’actors i parts interessades
Pel que fa a la demanda d’avaluacions, l’interès pot provenir de diversos actors. El Departament de la Vicepresidència, ara d’Economia i Hisenda, i Ivàlua en reben la centralitat de demandes, com a referents principals en l’àmbit de l’avaluació. Com que l’avaluació és una pràctica d’incorporació relativament recent a l’administració, sovint es fa a través de les unitats tècniques: secretaries generals i gabinets tècnics. Alhora, hi ha una extensa xarxa de proveïdors d’avaluació: unitats especialitzades i sectorials de l’administració, el sector privat i el teixit universitari. L’informe fa un estudi exhaustiu d’aquest cosmos d’actors implicats en l’avaluació, especialment vinculats a l’administració catalana.
Conclusions
L’avaluació de polítiques a Catalunya és una pràctica en procés de creixement. En els darrers anys, s’ha avançat en el coneixement de l’avaluació de polítiques i la conscienciació sobre la seva importància, sobretot entre el personal tècnic. L’impacte que han tingut els esforços fets fins ara és positiu i s’està generant un incipient sistema d’avaluació que s’haurà de consolidar en el temps. Tot i així, el procés d’institucionalització de l’avaluació encara és molt incipient i s’hi està progressant lentament, amb avenços significatius en la promoció de l’avaluació de polítiques en els darrers anys. Si s’aposta fermament per l’avaluació i es generen els incentius necessaris, s’aconseguirà consolidar l’incipient sistema d’avaluació que s’està creant a Catalunya.
Recomanacions
L’estudi sobre l’estat de l’avaluació a Catalunya identifica una problemàtica clara: s’avalua menys del necessari. Les raons que ho explicarien, i que es detallen en profunditat al llarg d’aquest informe, es poden englobar en tres grans àrees: cultura, estructura i recursos.
Metodologia
Per a la realització d’aquest estudi s’han fet servir mètodes mixtos. Per una banda, es combina una part quantitativa, enquesta adreçada a direccions generals, subdireccions generals i serveis; i una de qualitativa, 26 entrevistes a secretaries generals i gabinets tècnics, entre d’altres. També s’hi han inclòs entrevistes amb l’Àrea d’Avaluació Econòmica de Polítiques Públiques (AAE) del Departament d’Economia i Hisenda i l’Àrea de Millora de la Regulació (AMR), així com a organismes sectorials.