Les violències masclistes prenen una diversitat de formes, es presenten en diferents àmbits i s’experimenten de forma diferent segons el cicle vital d’una persona. No obstant això, el sistema cisheterosexual fa que les persones joves i no tan joves estiguin travessades per les violències masclistes més enllà de l’àmbit de les relacions de parella d’amor sexual, com també les joves dels col·lectius LGBTI. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya (2019) les persones més joves són les que se senten més discriminades. En el cas de la discriminació per gènere, el 42% de joves d’entre 18-24 anys diuen haver patit aquesta discriminació, xifra que, en el grup de 25-34 anys, s’eleva al 54,2%. En ambdós grups, les dones són les que més identifiquen aquesta discriminació.
A quines preguntes respon el primer cicle d’evidències?
- Com es defineixen les violències masclistes i quines formes pren la violència masclista en les persones joves? Com interactua el cicle vital del jovent i el gènere amb altres eixos de discriminació?
- Què en sabem de la magnitud del fenomen, quines dades tenim i quines manquen encara?
- Quines són les causes i els factors de risc de les violències masclistes que experimenten les persones joves?
- Quines són les característiques principals de les polítiques, programes i intervencions que es consideren efectius i quines són les seves implicacions per a la recomanació i l’orientació de les polítiques de joventut contra les violències masclistes?
- Quines són les polítiques que s’estan implementant a Catalunya per erradicar les violències masclistes que afecten les persones joves?
- Partint de les recomanacions i orientacions derivades de la revisió de l’evidència internacional i posant-les en diàleg amb les realitats de Catalunya, quins són els reptes de futur per orientar les polítiques adreçades a joves per erradicar les violències masclistes en el nostre territori?
- Encàrrec de la investigació i revisió d’evidències a un grup d’acadèmiques expertes en matèria de gènere i joventut. Aquest procés consisteix en primer lloc en definir i dimensionar la problemàtica en l’etapa juvenil. La segona etapa del procés se centra en elaborar una síntesis d’evidència a partir d’una revisió de revisions sistemàtiques de la literatura. En la tercera etapa es fa un exercici d’aterratge de l’evidència internacional recollida i sintetitzada a la realitat de les polítiques públiques a Catalunya.
- Presentació restringida de la síntesi d’evidència i validació, a partir d’una sessió de treball amb un grup de persones expertes en desigualtat de gènere o joventut provinents de l’àmbit acadèmic, de les administracions públiques i del tercer sector. Aquest grup de persones expertes guia i orienta els continguts del conjunt del procés d’investigació a partir d’experiències i coneixements diversos, garantint l’encaix entre teoria i pràctica.
- Accions de transferència dirigides a programes impulsats per ens locals i Departaments de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’alinear el disseny i la implementació dels programes amb les recomanacions derivades del projecte Què funciona en gènere i joventut?.
- Difusió de la síntesi d’evidència, a partir dels mitjans propis de difusió de les diferents entitats i organitzacions implicades i/o interessades en aquesta iniciativa.
- Seminari de presentació pública de resultats per tal de generar debat i mobilitzar els principals actors implicats en la temàtica de la síntesi en qüestió.
- Generar Teories del Canvi plausibles sobre iniciatives contra les desigualtats de gènere en l’etapa de la joventut a partir de coneixent científic robust i contrastat.
- Fomentar un cicle de generació i ús d’aprenentatges que porti a la millora de les polítiques públiques contra les desigualtats de gènere.
- Fomentar un debat polític i tècnic sobre les alternatives d’intervenció contra la desigualtat de gènere en la joventut que tingui en compte el coneixement disponible sobre la seva viabilitat, efectivitat i eficiència.
- Afavorir la transparència i la rendició de comptes exposant clarament quines evidències donen suport a les diferents alternatives considerades en la presa de decisions de programes i polítiques juvenils.
Publicacions
