QFCLLD 03 - Què funciona en els recursos de suport a persones cuidadores no professionals

Aquest informe presenta una revisió sistematitzada de la literatura científica internacional sobre els recursos i serveis de suport adreçats a persones cuidadores no professionals. Es tracta del tercer estudi temàtic de la sèrie Què funciona en cures de llarga durada?, impulsada per Ivàlua i la Diputació de Barcelona, que té per objectiu identificar les intervencions més efectives per avançar cap a un model de cures de llarga durada suficient, de qualitat, sostenible i just.

En el context actual d’envelliment de la població i d’augment de les necessitats de cura, les persones cuidadores no professionals continuen essent una peça fonamental del sistema de provisió de cures. Majoritàriament familiars i, encara avui, principalment dones, assumeixen una responsabilitat que sovint té conseqüències importants sobre la seva trajectòria laboral, el temps personal i el benestar. Davant d’aquesta realitat, s’han desenvolupat diferents recursos de suport amb l’objectiu d’acompanyar i facilitar l’exercici de la cura.

Ara bé, què vol dir exactament donar suport a una persona cuidadora? Aquesta revisió parteix de la idea que els recursos disponibles poden perseguir objectius diferents i que cal distingir-los per entendre millor els seus efectes. Per això, l’anàlisi s’organitza al voltant de tres dimensions: facilitar l’exercici de la responsabilitat de cura, afavorir la continuïtat laboral de les persones cuidadores i millorar la seva qualitat de vida i benestar personal.

A diferència d’altres aproximacions que classifiquen els recursos segons la seva tipologia, aquest informe posa el focus en els impactes que generen. Això permet analitzar fins a quin punt les diferents intervencions contribueixen a reforçar les capacitats de cura, a reduir els costos personals i laborals associats a aquesta responsabilitat o a crear les condicions perquè les persones cuidadores puguin desenvolupar el seu projecte vital més enllà del rol de cuidadores.

Els resultats mostren que la major part dels recursos avaluats estan orientats a facilitar que les persones cuidadores continuïn assumint les tasques de cura. En canvi, són molt menys freqüents les intervencions pensades per garantir la continuïtat laboral, protegir la qualitat de vida o promoure el benestar personal de qui cuida. Així, l’evidència disponible suggereix que les polítiques de suport tendeixen a prioritzar les necessitats de la persona receptora de les cures, mentre que les necessitats de les persones cuidadores ocupen una posició secundària.