Ivàlua presenta les avaluacions de les necessitats de les cures a Catalunya i del programa per fer-hi front Temps X Cures
• Al mateix temps s’ha avaluat la implementació del programa Temps X Cures destinat a garantir els drets vinculats a la cura.
Ivàlua ha avaluat el marc de les cures de persones a Catalunya des de dues perspectives: les necessitats detectades i el funcionament d’un programa específic per iniciativa de la Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs del Departament d’Igualtat i Feminismes (DGCOTET).
La Generalitat de Catalunya ha de fomentar la corresponsabilitat per assolir l’equitat de gènere en els treballs, tant remunerats com no remunerats, i avançar en la dignificació del treball domèstic i de cures de les persones impulsant polítiques públiques adreçades a cobrir les necessitats de cures de la població, abordar desigualtats en els usos dels temps i millorar les condicions de les persones que cuiden. El programa TempsXCures és una de les intervencions que ha desplegat amb aquest objectiu.
Per aquest motiu, s’ha encarregat a Ivàlua, d’una banda, una avaluació de necessitats per dimensionar quines són les necessitats de cura a Catalunya identificant quantes persones necessiten cures, qui i com les està proveint i quins recursos i serveis existeixen per donar-hi resposta. I, per altra banda, s’ha fet una avaluació de la implementació del programa TempsXCures, una intervenció que aposta per ampliar l’oferta de serveis de cura a la infància i adolescència a nivell local, amb tres grans objectius: consolidar el dret d’infants i adolescents a ser cuidats/des, consolidar el dret de les famílies (i en especial de les dones) a disposar de temps, i generar ocupació de qualitat en el sector de la cura.
Els resultats d’aquestes avaluacions es van presentar el 15 de juliol en un webinar destinat als agents locals que gestionen programes de cures. Hi van participar, per part del Departament d’Igualtat i Feminismes, Núria Vergés, directora General de Cures Organització del Temps i Equitat en els Treballs, i Josep Maria Palau i Arnau, director de Serveis; i per part d’Ivàlua Mireia Borrell Porta, analista en cap, i les analistes Carla Cordoncillo i Júlia de Quintana.
Avaluació de necessitats per dimensionar quines són les necessitats de cura a Catalunya i com s’hi dona resposta
Aquesta avaluació dimensiona les necessitats de cures a Catalunya, determina quins recursos i serveis existeixen per donar-hi resposta i identifica on cal reforçar-los per donar resposta a les necessitats de cures del conjunt de la població.
L’avaluació conclou que les necessitats de cures són universals, però varien en funció de l’etapa del cicle de vida, i es poden classificar en físiques i emocionals, tot i que són indissociables. Els resultats indiquen que:
• A Catalunya hi ha 2.257.187 persones amb necessitats de cures directes físiques, un 29% de la població Catalana: el 49,1% són infants, el 32,9% persones d’entre 15 i 74 anys i el 18,0% població de 75 anys i més.
• Les necessitats emocionals també son destacades: el 22% de la població catalana de més de 15 anys té depressió i un 22,5% de la població es troba en una situació de malestar. Entre infants i adolescents la tendència és creixent i un 7,4% estan en risc de desenvolupar un problema de salut mental.
• La provisió de cures recau principalment en les famílies i especialment en les dones, les dones doblen les hores de treball domèstic i de cures dels homes: un total de 13h/setmana davant les 7h/setmana dels homes. La participació dels homes en la cura és encara baixa i només és significativa en casos en què el suport públic és important com els permisos per naixements.
• El recurs principal per infància es l’escola bressol. La cobertura global és del 56,2%, un 38 d’escoles bressol públiques i un 18,2% de privades. Hi ha diferències territorials i les zones urbanes tenen cobertures més baixes i un paper molt més rellevant de les escoles bressol privades.
• Hi ha un 30% de cobertura dels principals serveis per a la població dependent (SAD, centres de dia, residències i teleassistència). El 20% combina l’ús d’aquests serveis amb la prestació per cuidador no familiar.
• Desigualtat territorial en la provisió de serveis en funció de la priorització i les dinàmiques locals.
• Els serveis públics atenen les necessitats de cures especialment intenses, tant en la infància com en la vellesa, però no aconsegueixen cobrir les necessitats menys intenses i sobrevingudes que són també les més majoritàries.
Com a principals recomanacions derivades de l’avaluació destaquen:
• Corregir els dèficits dels serveis públics existents i desenvolupar serveis públics que cobreixin necessitats de cures no especialment intenses.
• Desenvolupar serveis que permetin una provisió conjunta i híbrida entre l’esfera familiar, comunitària i els serveis públics per equilibrar el pes de les esferes i descarregar les famílies.
• Estructurar un model de governança de les cures a Catalunya que garanteixi la seva provisió integral, consistent i equitativa a tots els territoris de Catalunya, tot atenent les particularitats i preservant la sobirania territorial.
• Desenvolupar polítiques per millorar la corresponsabilitat en les cures entre dones i homes.
Avaluació de la implementació del programa TempsXCures
L’avaluació de la implementació realitzada analitza els dos primers anys de desplegament del programa TempsXCures (2022 i 2023) per tal de valorar la seva contribució a la consolidació dels drets vinculats a la cura, i extreure aprenentatges i recomanacions per millorar les properes edicions.
Els resultats de l’avaluació són:
• El programa ha contribuït a posar les cures en l’agenda política i institucional i a assenyalar la responsabilitat de les administracions públiques -especialment a nivell local- de garantir els drets vinculats a la cura.
• L’ampliació de l’oferta de serveis de cures de proximitat ha permès ampliar la cobertura de necessitats de cures d’infants i adolescents i per tant consolidar el dret de nens, nenes i adolescents a ser cuidats.
• Tot i així, el programa s’ha enfocat més en abordar les necessitats de temps de les famílies, que no pas les necessitats de cures dels infants i adolescents (sense que aquestes siguin excloents).
• S’han finançat sobretot serveis d’allargament i/o substitució de l’escola, orientats a millorar la conciliació de la vida familiar i la vida laboral.
• Si bé el programa realitza una aposta clara per entendre la cura com un dret universal, l’oferta de serveis disponibles per infants i famílies arreu del territori és heterogènia i la cobertura de les seves necessitats de cures també.
• El programa ha contribuït de manera substancial a generar ocupació en el sector de les cures, però ha reproduït la precarietat que caracteritza el sector.
Les recomanacions d’Ivàlua apunten a:
• Reforçar la creació i consolidació d’estructures institucionals des de les quals impulsar polítiques i serveis de cures.
• Desenvolupar la dimensió transversal del programa.
• Abordar la discrecionalitat de l’oferta de serveis disponibles per infants i famílies arreu del territori, incentivant la realització de diagnosis de necessitats de cures territorialitzades i estudiant la possibilitat d’estructurar una cartera o catàleg de serveis de cures que defineixi quins serveis han d’estar garantits a nivell municipal.
• Aportar directrius específiques sobre l’atenció als infants amb NESE i incorporar al llistat de serveis finançables opcions que s’adeqüin a les particularitats de la franja 0-3.
• Impulsar accions de sensibilització sobre el dret al temps propi entre les persones cuidadores, i en especial entre les dones, i promoure mesures i activitats per millorar la corresponsabilitat en les cures entre dones i homes.
• Proporcionar als ens locals orientacions específiques sobre com introduir clàusules socials en les contractacions.
• Garantir una major estabilitat del finançament del programa.
Avaluació de necessitats per dimensionar quines són les necessitats de cura a Catalunya
