L’avaluació d’Ivàlua sobre el programa de sensellarisme Primer la llar indica que té un impacte positiu en la qualitat de vida i salut de les persones
Ivàlua publica l’avaluació del programa de lluita contra el sensellarisme de l’Ajuntament de Barcelona Primer la Llar que té l’objectiu de proporcionar una llar acompanyat de serveis socioeducatius a persones que viuen al carrer amb problemàtiques de salut com a mecanisme d’activació del seu procés de millora de salut, de recuperació personal i de socialització.
Els resultats de l’avaluació indiquen que el programa té un impacte positiu en la qualitat de vida i salut de les persones que experimenten un augment de l’autoeficàcia, així com un increment i millora de les relacions socials, més a llarg termini..
Programa Primer la Llar
El programa Primer la Llar es basa en el model conegut internacionalment com a Housing First. A diferència del model d'escala que es caracteritza perquè la persona sense llar aconsegueix l'habitatge al final del seu procés de recuperació, aquest projecte sosté que, per tal que una persona sense llar millori, primer ha de disposar d’un habitatge permanent.
A partir d’aquesta premissa, l'Ajuntament de Barcelona l’any 2015 implementa el projecte pilot Primer la Llar, que consisteix en 50 habitatges que s'ofereixen de manera permanent a persones sense llar i en situació d'exclusió social severa. El programa es complementa amb equips de professionals de l'àmbit social i de la salut que realitzen tasques de suport clínico-social a les persones participants. El programa actualment depèn de la Direcció de Serveis d’Atenció al Sensellarisme - Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona - Ajuntament de Barcelona.
Avaluació d’impacte
Les persones sense llar seleccionades són totes majors de 18 anys, amb una llarga trajectòria de vida al carrer, un estat de salut precari (malaltia mental i/o addiccions), tenen autonomia funcional per fer la vida diària i disposen d'ingressos econòmics (o capacitat de tenir-ne). Per fer l’avaluació s’ha fet una comparativa a través de grup control formada per persones amb les mateixes característiques que no han estat beneficiàries del programa.
Els resultats de l’avaluació indiquen que el programa té un impacte positiu en la qualitat de vida i salut de les persones que enfronten la seva recuperació personal mitjançant les fases de moratòria, consciència, preparació, reconstrucció i creixement. S’ha constatat un augment de l’autoeficàcia, que és el sentiment de confiança amb les pròpies capacitats per tal de gestionar adequadament les dificultats de la vida quotidiana, així com a llarg termini un increment i millora de les relacions socials.
Recomanacions de l‘avaluació
De l’avaluació se n’han extret un sèrie de recomanacions com crear un equip exclusiu per a tot allò relacionat amb la cerca, preparació i gestió dels habitatges, amb coneixements del mercat local de l’habitatge i identificar les barreres que no permeten a les persones participants millorar en aspectes de salut mental, dolor i salut en general, així com aquells que els ajuden a sentir-se més vitals. També cal millorar en la identificació d’aquells aspectes afavoridors i barreres relacionades amb la recuperació personal i l’autoeficàcia. I, finalment, també es recomana crear activitats específiques i més intensives pel foment de les relacions socials per aquells col·lectius més refractaris a la millora.
Projecte coordinat per: Jordi Sanz, analista d’Ivàlua
