Vés al contingut

L’avaluació d’Ivàlua sobre el programa de sensellarisme Primer la llar indica que té un impacte positiu en la qualitat de vida i salut de les persones

Ivàlua potencia la formació en avaluació amb l'objectiu d'ampliar la comunitat d'avaluació

Ivàlua publica l’avaluació del programa de lluita contra el sensellarisme de l’Ajuntament de Barcelona Primer la Llar que té l’objectiu de proporcionar una llar acompanyat de serveis socioeducatius a persones que viuen al carrer amb problemàtiques de salut com a mecanisme d’activació del seu procés de millora de salut, de recuperació personal i de socialització.

Els resultats de l’avaluació indiquen que el programa té un impacte positiu en la qualitat de vida i salut de les persones que experimenten un augment de l’autoeficàcia, així com un increment i millora de les relacions socials, més a llarg termini..

Programa Primer la Llar
El programa Primer la Llar es basa en el model conegut internacionalment com a Housing First. A  diferència  del  model  d'escala  que es caracteritza  perquè  la  persona  sense  llar  aconsegueix l'habitatge  al  final  del  seu  procés  de recuperació,  aquest  projecte sosté  que, per  tal  que  una persona sense llar millori, primer ha de disposar d’un habitatge permanent.
A partir d’aquesta premissa, l'Ajuntament de Barcelona l’any 2015 implementa el projecte pilot Primer la  Llar,  que consisteix  en  50  habitatges  que s'ofereixen  de  manera  permanent  a  persones  sense  llar  i  en  situació d'exclusió  social  severa. El programa es complementa amb  equips de professionals  de  l'àmbit  social  i  de  la  salut que  realitzen  tasques  de  suport  clínico-social a les persones participants. El programa actualment depèn de la Direcció de Serveis d’Atenció al Sensellarisme - Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona - Ajuntament de Barcelona.

Avaluació d’impacte
Les  persones  sense  llar  seleccionades  són  totes  majors  de  18  anys, amb  una  llarga  trajectòria  de  vida  al  carrer,  un  estat  de  salut  precari  (malaltia  mental  i/o addiccions), tenen  autonomia funcional  per fer la  vida diària i disposen d'ingressos  econòmics  (o capacitat de tenir-ne). Per fer l’avaluació s’ha fet una comparativa a través de grup control formada per persones amb les mateixes característiques que no han estat beneficiàries del programa.

Els resultats de l’avaluació indiquen que el programa té un impacte positiu en la qualitat de vida i salut de les persones que enfronten la seva recuperació personal mitjançant les fases de moratòria, consciència, preparació, reconstrucció i creixement. S’ha constatat un augment de l’autoeficàcia, que és el sentiment de confiança amb les pròpies capacitats per tal de gestionar adequadament les dificultats de la vida quotidiana, així com a llarg termini un increment i millora de les relacions socials.


Recomanacions de l‘avaluació
De l’avaluació se n’han extret un sèrie de recomanacions com crear  un  equip  exclusiu  per  a  tot  allò  relacionat  amb  la  cerca,  preparació  i  gestió  dels habitatges, amb coneixements del mercat local de l’habitatge i identificar  les  barreres  que  no  permeten a les persones participants  millorar  en  aspectes  de  salut mental, dolor i salut en general, així com aquells que els ajuden a sentir-se més vitals. També cal millorar en la identificació d’aquells   aspectes   afavoridors   i   barreres   relacionades   amb   la   recuperació personal i l’autoeficàcia. I, finalment, també es recomana crear activitats específiques i més intensives pel foment de les relacions socials per aquells col·lectius més refractaris a la millora.

Projecte coordinat per: Jordi Sanz, analista d’Ivàlua

 

Informe

Policy brief

Infografia

Apartat Web

Vídeo