Ivàlua compareix al Parlament de Catalunya per valorar els efectes de les modificacions de la proposició de llei de Renda Garantida de Ciutadania
- L'estimació teòrica d'Ivàlua estableix que, segons l’Enquesta de Condicions de Vida 2024, hi ha 102.590 llars elegibles per rebre l‘RGC, de les quals el 67,7% també ho són per l’Ingrés Mínim Vital estatal
- Actualment, a Catalunya hi ha 213.098 llars en situació de pobresa severa (6,8%), que afecta a 592.390 persones (7,46%) i 188.452 infants (14%)
- El disseny actual de la prestació de l’RGC permet que unes 95.000 persones superin la situació de pobresa severa, el que suposa una reducció d’entre 1,19 i 1,21 punts percentuals de la taxa
- Els efectes de les modificacions s’avaluen en tres àmbits: l’abast de la prestació, els costos i la reducció de la pobresa severa
- Des del 2019, Ivàlua ha treballat en diferents avaluacions de la Renda Garantida de Ciutadania, sobre la que en té àmplia expertesa
Ivàlua va comparèixer dilluns 7 de juliol davant la comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya per valorar els efectes de les modificacions i per aportar evidències per a la proposició de llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que modifica la llei 14/2017 de la RGC incorporant-hi, entre d’altres qüestions, una prestació addicional per la infància o la compatibilitat amb les rendes laborals. La llei 14/2017 regula la Renda Garantida de Ciutadania “amb la finalitat d'assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa”.
Per part d’Ivàlua va comparèixer Nerea Frías, analista de l’equip que s’ha encarregat d’avaluar diferents aspectes relacionats amb l’RGC. A petició d’aquesta comissió, Ivàlua, amb més de sis anys d’expertesa en l’avaluació d’aquesta prestació, ha analitzat les implicacions d’aquesta proposta de modificació a partir d’unes simulacions basades en les micro-dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2024. S’han comprovat els efectes dels canvis proposats a la llei tenint en compte factors clau com són l’abast de la prestació, en termes de població elegible, els costos associats a cada proposta i el grau de reducció de la pobresa severa que representaria. L'estimació teòrica d'Ivàlua conclou que hi ha 102.590 llars a Catalunya elegibles per l’RGC, és a dir, que complirien les condicions per rebre-la, de les quals unes 69.000 (67,7%) també ho són per l’IMV. En canvi, les dades facilitades pel Departament d’Economia indiquen que durant el 2024, una mitjana de 12.704 llars van compatibilitzar l’RGC i l’IMV, de manera que s’estima una taxa de non-take-up (NTU) del solapament de totes dues prestacions propera al 80%. El fenomen del non-take-up es refereix a la situació en que una part de la població elegible no sol·licita la prestació malgrat acomplir els criteris d’elegibilitat. El desplegament de la prestació en aquestes condicions permet que aproximadament unes 95.000 persones puguin superar el llindar de pobresa severa, que en el cas d’una llar unipersonal se situa en uns 8.874€. El que implica una reducció de la taxa de pobresa severa entre un 1,19 i un 1,21 punts percentuals. A nivell de dimensionament econòmic, el cost de l’RGC s’estima en 521M€* (192 M€ amb desplegament complet de l’IMV).
A nivell metodològic, aquestes simulacions s’han fet amb limitacions per dos motius. Primerament, l’ECV no inclou informació sobre tots els requisits d’elegibilitat de l’RGC, de manera que s’estima de manera parcial considerant només els ingressos anuals, el patrimoni, l’activitat laboral i l’edat. I a més, no es corregeixen les estimacions segons les taxes de non-take-up per aportar una visió més realista perquè aquestes no són clares. Tot això implicaria que els resultats dels escenaris estarien sobreestimats. Per últim, s’utilitza la quantia d’IRSC vigent a data 1 de gener de 2025 situant la quantia base de l‘RGC en 778,49 euros mensuals.
L’anàlisi d’Ivàlua estableix que l'escenari que podria fer compatible la percepció de la prestació amb l’accés efectiu al mercat laboral és el que genera més efectes en termes d’abast i de reducció de la pobresa severa de les persones perceptores. El requisit laboral, que és el que actualment limita la possibilitat de rebre la prestació i treballar alhora, és el més restrictiu i el que limita més la taxa de cobertura. La compatibilitat de la prestació amb les rendes laborals es considera necessària per fomentar l’autonomia i la inserció laboral de les persones perceptores. Si, a més de la compatibilitat laboral, s’hi incorpora una fórmula d’estímul, es reforça encara més la participació en el mercat de treball i es contribueix a superar la trampa de la pobresa. Això equipararia l’RGC a altres rendes mínimes de l’estat espanyol, com són l’IMV i l’RGI basca o navarra. Totes tres ja permeten compatibilitzar el treball amb la prestació i a més introdueixen fórmules d’estímul. No obstant això, aquesta mesura també és la que genera els costos més elevats, fet pel qual es suggereix que s'estudiï una implementació per fases i gradual a mesura que es desplega l’IMV a Catalunya. D’altra banda, la inclusió d’un complement addicional per la infància ajuda a protegir més aquest col·lectiu.
La tramitació conjunta de l’RGC i l’IMV i la reducció de traves burocràtiques es valoren positivament. La primera facilita una gestió coordinada, àgil i eficient que evita impactes negatius. La segona contribueix a simplificar els processos, reduint tràmits i temps de resolució de la prestació. Això permet, a més, alliberar les persones perceptores de l’obligació de presentar documentació que l’Administració ja té disponible.
Finalment, Ivàlua va demanar en seu parlamentària que es faci un reforç del paper de l’avaluació a la llei per poder fer anàlisis més precises i completes. Entre les mesures proposades s’hi inclouen la cessió de dades personals per dur a terme l’avaluació, la definició d’Ivàlua com a l’entitat encarregada d’elaborar els informes d’avaluació i la remissió dels informes amb els resultats al Parlament de Catalunya per a la seva valoració.
Dades de Pobresa a Catalunya
En la compareixença d’Ivàlua, Nerea Frías va presentar una ràpida radiografia de la pobresa a Catalunya destacant-ne algunes dades. A Catalunya hi ha 213.098 llars en situació de pobresa severa, un 6,8% del total de llars, segons l’Enquesta de Condicions de Vida 2024. Es considera pobresa severa aquelles persones que reben ingressos per sota del llindar dels 8.873,82€ (unipersonal). A nivell individual, hi ha 592.390 persones en situació de pobresa severa (7,46% del total). En termes d’infància, 188.452 infants es troben en pobresa severa (14% del total). Això si només considerem la pobresa monetària, si incorporem la carència material i la baixa intensitat laboral, és a dir, construïm l’indicador de pobresa AROPE, la pobresa infantil s’agreuja. En dades AROPE, la taxa d’infants en risc de pobresa i exclusió social augmenta fins al 34,7%, sent una de les més elevades de la Unió Europea
Expertesa d’Ivàlua en l’avaluació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC)
Des de 2019, Ivàlua ha fet diversos treballs d'avaluació per analitzar en quina mesura l’RGC és una política adequada per complir amb les seves finalitats i objectius. S’han fet avaluacions del disseny, de la implementació i de l’impacte pressupostari de la prestació. Les avaluacions de la Renda Garantida de Ciutadania amb perspectiva de gènere i amb perspectiva d’infància, respectivament, amb què ha estat treballant Ivàlua es publicaran properament. Consulteu els resultats i materials de les avaluacions ja publicades.