Malgrat la importància de les cures socials en les nostres societats, el reconeixement i la centralitat de què disposen les cures de llarga durada (CLLD) en l’àmbit de les polítiques públiques encara és limitat. La manca de lideratge públic en el desplegament de serveis i prestacions ha generat com a resultat un sector altament externalitzat, mercantilitzat i fragmentat, amb baix control públic i on la prioritat en la reducció de costos ha produït efectes negatius en la qualitat, condicions laborals i capacitat d’autonomia i decisió de les persones implicades. Addicionalment, la responsabilitat sobre com desplegar i articular els serveis es delega a uns ens locals sense capacitat financera per donar resposta al repte de l’envelliment de la població.
En aquest context, el projecte Què funciona en cures de llarga durada vol contribuir a millorar el disseny i la implementació de polítiques i serveis de cures de llarga durada, recollint, filtrant, endreçant i presentant en un format accessible l’evidència científica disponible.
- Quins són les principals polítiques i serveis de cura de llarga durada?
- Quins resultats o efectes tenen sobre les persones cuidades i sobre les persones cuidadores, remunerades i no remunerades?
- Són efectives aquestes polítiques i serveis? Per a qui i en quines condicions?
- Com s’organitzen els sistemes de cures i quin efecte tenen aquestes característiques transversals sobre les persones cuidades i les persones cuidadores?
- Quins són els principals reptes d’implementació de serveis, a l’hora de fer front a la crisi de les cures a Catalunya?
- Existeixen exemples de bones pràctiques que es poden prendre com a model per a la millora del disseny i la implementació d’aquests serveis a Catalunya?
En termes metodològics, el projecte s’alinea amb els estàndards d’altres iniciatives “Què funciona” en marxa a Catalunya i altres països europeus. Per poder extreure conclusions sobre l’efectivitat de diferents intervencions (polítiques, serveis, permisos, regulacions, etc.) es realitza una revisió sistemàtica d’estudis acadèmics que aporten evidència causal, en la mesura del possible, i rigorosa sobre la capacitat d’aquestes intervencions d’aconseguir els seus objectius. En altres paraules, l’enfocament “Què funciona” prioritza l’evidència generada a partir d’avaluacions d’impacte que empren mètodes experimentals i quasi-experimentals robustos. Més concretament, prioritza l’evidència recollida en revisions sistemàtiques; quelcom que, d’una banda, converteix els productes generats en el marc del projecte en “revisions de revisions”, i de l’altra, força —donada l’escassa tradició d’avaluació al nostre país— que bona part de l’evidència considerada hagi estat generada en altres contextos. Ara bé, que es prioritzin aquestes fonts d’informació no significa que siguin les úniques considerades. Les persones recercadores complementen aquesta informació amb anàlisis de polítiques específiques (estudis primaris), així com anàlisis realitzades a partir d’altre tipus de mètodes, quan ho consideren pertinent i necessari.
- Promoure que l’organització social de les cures esdevingui un tema central en la política pública i el debat públic, i es millorin les condicions estructurals de la provisió de cures.
- Apropar l’evidència sobre els serveis de cures de llarga durada existents als decisors i decisores de política pública, per tal que puguin tenir-la en compte per millorar-ne el disseny i la implementació.
- Fomentar un debat públic i, sobretot, polític i tècnic sobre l’envelliment i les cures de llarga durada que tingui en compte el coneixement disponible sobre la viabilitat, efectivitat i eficiència dels serveis existents.
- Afavorir la transparència i la rendició de comptes exposant clarament quines evidències donen suport a les diferents alternatives considerades a l’hora de fer front a la crisi de les cures.
Publicacions
